1979-1984: La Barcelona dels 10 districtes

Els límits de la nova divisió aconseguien la plena integració dels barris del districte, incorporant tot el Camp de l’Arpa i la part alta de la Verneda, en detriment del Fort Pienc que passava a l’Eixample.

La seu del districte va mantenir la ubicació històrica a la Plaça Valentí Almirall. La Casa de la Vila acollí l’activitat del Consell Municipal encapçalada per la primera presidenta, Núria Gispert. Posteriorment, el relleu d’aquest càrrec passaria a mans de Francesc Obón Asensio i Josep Antoni Garcia España.

Més enllà de l’administració municipal, la Casa de la Vila incloïa a les seves dependències l’Arxiu Històric de Sant Martí i altres espais cedits a activitats culturals.

Els nous aires democràtics del consistori encapçalat per Narcís Serra van impulsar la participació ciutadana i l’expansió dels Centre Cívics. Aquests equipaments van ser el motor de la vida associativa i cultural dels barris. El 12 de desembre de 1982 es va inaugurar el primer Centre Cívic de Sant Martí, ubicat a l’antiga residència Gaudí. Fruit d’una llarga lluita reivindicativa, l’any 1979 aquest espai va passar a mans de l’ajuntament que el va destinar a centre cívic, una vella aspiració dels veïns que exigien un espai de trobada en un districte tan mancat d’equipaments públics i serveis. 

La llarga façana marítima que ressegueix el districte de Sant Martí fa que tres dels seus barris visquin de cara el mar, el principal dels quals és Poblenou. Durant anys, la platja de la Mar Bella fou la més reconeguda i neta de la zona costanera de Barcelona. Ara bé, al finals dels anys seixanta i setanta es convertí en un abocador i restà oblidada de l’acció municipal fins que el primer consistori democràtic va decidir tornar a escoltar la reclamació ciutadana. L’estiu de 1981 s’uniren esforços per recuperar la Mar Bella i reivindicar-lo com un espai per a la vida col·lectiva i el lleure al districte de Sant Martí.

L’ampla extensió territorial del districte de Sant Martí i la seva ubicació a l’extrem oriental de la ciutat, fent frontera amb el Besós, el van convertir en una de les àrees més desassistides de Barcelona. Partint d’aquesta realitat, els veïns de Sant Martí van dur a terme una intensa activitat reivindicativa per a la millora de la seva qualitat de vida.

Alguns exemples de les seves accions van ser manifestacions reclamant una dignificació dels barris i la lluita contra la urbanització de la Plaça dels Porxos.