1979-1984: La Barcelona dels 10 districtes
Les Corts
El districte de les Corts és un dels districtes més “nous”, ja que l’Ajuntament de Barcelona el va crear administrativament l’any 1949. Com a conseqüència del creixement desmesurat de la ciutat durant els anys de postguerra, els límits del terme municipal van expandir-se i van néixer els districtes de les Corts (districte XI) i Horta-Guinardó (districte XII). El districte XI, les Corts, incloïa en aquella primera etapa el municipi antic de les Corts, la part alta de l’Esquerra de l’Eixample i la part baixa de Pedralbes.
Del districte XI al districte 4
El primer consistori municipal democràtic va fixar la descentralització com un eix vertebrador de la seva obra de govern i es va replantejar una nova distribució territorial de la ciutat. El resultat final va ser la Barcelona dels deu districtes. D’aquesta manera, les Corts va deixar de ser el districte XI per convertir-se en el nou districte 4, el més petit quant a volum de població, amb poc més de vuitanta mil habitants. Els nous límits del districte van incorporar tot el barri de Pedralbes i la part alta de Sants, en detriment de la secció de l’Eixample.
Full Informatiu Especial "La plaça Comas informa", 1984. AMDC
El 1984 es va publicar un Full Informatiu Especial dedicat a la nova divisió territorial de la ciutat, en el qual s’apreciava el canvi de numeració del districte de les Corts.La seu del Districte de les Corts
La seu del Districte de les Corts es va ubicar a la plaça de Comas i així ha restat fins avui. El Consell Municipal del districte s’havia d’entendre com un “petit ajuntament” per a les persones habitants de les Corts, on podien adreçar-se per resoldre tràmits de manera més directa.
La presidència del Consell de Districte l’aconseguia el partit més votat a les eleccions municipals. A les Corts, el primer president va ser José María Comalrena de Sobregrau, adscrit a CC-UCD, i a partir de 1983 el va rellevar Enric Vila Andreu, regidor de Convergència i Unió.
Seu del Districte de les Corts. AMDC
Fotografia de la seu del Districte de les Corts als anys vuitanta.
Enric Vila Andreu, 1983. AMDC
Enric Vila Andreu, president del Consell Municipal del Districte de les Corts a partir de les eleccions municipals del 8 de maig de 1983.El Centre Cívic Can Deu
La descentralització efectiva als districtes tenia una peça clau, els centres cívics, que havien de ser els equipaments públics impulsors d’activitats socioculturals. El primer centre cívic de les Corts va ser Can Deu, que es va inaugurar oficialment el 6 de desembre de 1986. Ubicada a la plaça de la Concòrdia, aquesta casa d’estil modernista pertanyia a la família Deu i Mata fins que la van abandonar i l’Ajuntament de Barcelona la va adquirir el gener del 1984. Amb la seva obertura, Can Deu es va convertir en el principal espai de trobada de les entitats i els col·lectius de les Corts.
Cívic de Can Deu, 1984. AMDC
Façana del Cívic de Can Deu.
Cartell, 1986. AMDC
Cartell de la inauguració del Centre Cívic Can Deu el 6 de desembre de 1986.
Invitació oficial a l'acte d'inauguració, 1986. AMDC
Invitació oficial a l'acte d'inauguració del Centre Cívic Can Deu el 6 de desembre de 1986.La plaça de la Concòrdia i la Festa Major de les Corts
L’obra de govern que va caracteritzar el primer consistori democràtic de Narcís Serra va ser la política de les petites intervencions a l’espai públic i la promoció de la participació ciutadana en la vida cultural i associativa de la ciutat. A les Corts, l’exemple més significatiu d’aquesta conjunció la trobem durant la tardor del 1982, quan es va inaugurar la remodelada plaça de la Concòrdia i alhora es va celebrar la Festa Major. La nova plaça es va convertir en el centre neuràlgic de les activitats populars de les festes.
Plaça de la Concòrdia, 1984-1986. AMDC
Fotografia de les obres de remodelació de la plaça de la Concòrdia.