1979-1984: La Barcelona dels 10 districtes
Gràcia
L’arribada dels nous aires democràtics a l’Ajuntament de Barcelona la primavera del 1979 va suposar un gir radical en la política municipal. El nou consistori va engegar un procés d’estudi per redissenyar la ciutat i fer-la més homogènia i equilibrada.
De districte VIII a districte 6
El gener del 1984 es va aprovar la nova divisió territorial que fixava la Barcelona dels deu districtes. Gràcia, que fins aleshores havia estat el districte VIII, passaria a ser el districte 6. La nova numeració es va assignar seguint el sentit de les agulles del rellotge.
Els nous límits del districte modificaven mínimament l’essència del nucli històric de Gràcia, una consigna que havia estat important a l’hora de fer la nova divisió. Només incorporaven el barri del Camp d’en Grassot per la part baixa, i per dalt perdien Sant Genís i la Teixonera.
La primera presidenta del Consell Municipal de Gràcia va ser la regidora socialista Mercè Sala, ja que el reglament establia que la presidència del districte pertocava a l’opció política més votada.
Full Informatiu del districte de Gràcia, 1981. AMDG
Portada del primer Full Informatiu del districte de Gràcia, que va publicar-se el març del 1981. Aquest número va tenir un disseny únic i exclusiu, i permet apreciar la identificació com a districte VIII.
Capçalera del Full Informatiu Especial, 1984. AMDG
Capçalera del Full Informatiu Especial de març-abril del 1984. Aquest número especial es va dedicar monogràficament a la nova divisió territorial de la ciutat de Barcelona, en què Gràcia passava a ser el districte 6.El naixement dels centres cívics
La descentralització de l’administració municipal i la participació ciutadana van ser els eixos principals dels nous equips de govern. La seu de la plaça de Rius i Taulet havia de ser l’interlocutor directe de la ciutadania, i els centres cívics l’espai de trobada i activisme civicocultural.
Inauguració del Centre Cívic La Sedeta, 1984. AMDG
L’alcalde Pasqual Maragall inaugurant oficialment el Centre Cívic La Sedeta.
Entrada de l’Ateneu de Gràcia, l'Artesà. AMDG
Fotografia de l’entrada de l’Ateneu de Gràcia, l’Artesà.Les places de Gràcia
El primer govern municipal democràtic va heretar greus problemes econòmics que deixaven el consistori en un dèficit altíssim. Fruit d’aquesta situació, l’acció de govern es va traduir en intervencions que servien per “sargir” la trama urbana amb places i algun parc.
Inauguració de la nova plaça Trilla, 1984. AMDG
Fotografia de la inauguració de la nova plaça Trilla, amb la consellera del districte Francesca Masgoret en primer pla, i la tinenta d’alcaldia Mercè Sala, al darrere.
Remodelació de la plaça de la Virreina, 1982. AMDG
Fotografia de les obres de remodelació de la plaça de la Virreina.L’explosió cultural de la Vila de Gràcia
Si històricament Gràcia ja era una vila emblemàtica per les festes i tradicions populars, el nou Consell Municipal va apostar per una acció immediata de dinamització cultural. L’equip de govern va elaborar un programa complet que anava des del bateig dels Gegants de la Vila de Gràcia fins a la difusió de l’obra de Mercè Rodoreda.
El 3 d’abril de 1981, la plaça del Diamant es va omplir per homenatjar l’escriptora i, uns mesos més tard, els carrers i les places del barri van ser testimonis del rodatge de la pel·lícula de Francesc Betriu.
Acte d’homenatge a Mercè Rodoreda, 1981. AMDG
Acte d’homenatge a Mercè Rodoreda, asseguda i amb ulleres fosques, en el moment del parlament de la regidora Mercè Sala.