1979-1984: La Barcelona dels 10 districtes

L’actual districte de Sants-Montjuïc va ser el resultat de la fusió del districte II (el Poble-sec, Montjuïc, la Font de la Guatlla i Zona Franca) i el districte VII (Sants, Hostafrancs i la Bordeta). Però no va conservar la numeració perquè va passar a ser el districte 3.

Els nous límits consolidaven el districte de Sants com el més extens de la ciutat, ja que ocupava més de 2.000 hectàrees. La seu del Consell Municipal es va ubicar a l’antiga seu del districte VII, és a dir, al carrer de la Creu Coberta, com en l’actualitat.

L’objectiu central del primer ajuntament democràtic de Barcelona va ser la descentralització i la participació ciutadana. En aquest context, els centres cívics eren l’eina perquè la cultura nasqués del poble. Aquests equipaments es van convertir en l’espai de confluència de les dinàmiques populars i culturals de cada barri. 

A Sants, el primer centre cívic va ser el del Casinet d’Hostafrancs, inaugurat l’any 1982 per l’alcalde Narcís Serra. Dos anys més tard, Pasqual Maragall ho faria al centre cívic més gran de la ciutat, Les Cotxeres, principal motor per al desenvolupament cultural del districte. 

La promoció de les activitats culturals va ser un eix de l’obra de govern, tant des de l’Ajuntament com des del Consell Municipal. El districte de Sants-Montjuïc va ser un ferm impulsor d’aquesta dinàmica i va oferir bona part de les propostes que s’organitzaven. 

L’any 1981, amb motiu del centenari del naixement de Pablo Picasso, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament va organitzar unes exposicions als barris i Sants en va oferir dues. Posteriorment, i en el marc del programa “Barcelona, 10 vegades millor”, les Cotxeres de Sants van presentar una exposició-homenatge dedicada a J.V. Foix.

L’arribada de la democràcia va comportar, també, la recuperació de les velles tradicions populars que es celebraven al carrer. I en el cas de Sants, això va tenir una translació directa en la consolidació de les festes majors dels barris. El Consell Municipal del Districte no es podia limitar a fer una política de concessió de subvencions i permisos, sinó que va potenciar totes aquestes celebracions instituint actes unitaris i promocionant la coordinació entre les diferents comissions dels carrers. Les festes majors de Sants de la dècada dels vuitanta van ser la culminació de l’activisme cultural i popular del districte.