1979-1984: La Barcelona dels 10 districtes
Sant Andreu
El districte de Sant Andreu és un dels pocs que no va canviar de numeració amb la nova distribució territorial aprovada el 1984. Des de la seva annexió a finals del segle XIX, Sant Andreu es va identificar com a districte IX de la ciutat i no va patir grans modificacions fins l’any 1979.
El districte 9 de la ciutat
Amb el creixement de la ciutat i l’expansió dels barris del nord de Barcelona, el consistori de Narcís Serra va dividir el districte IX en dos sectors, i la Meridiana va ser l’eix separador. El districte IX (nord) corresponia a l’actual districte de Nou Barris i el districte IX (sud) a l’actual Sant Andreu. Finalment, la divisió territorial de Barcelona aprovada ara fa quaranta anys, va consolidar Sant Andreu com el districte IX de la ciutat.
Germà Vidal i Rebull. AMDSA
Fotografia del president del Consell Municipal de Sant Andreu, Germà Vidal i Rebull, davant la seu del Districte.El naixement dels centres cívics
Un dels pilars de la política de descentralització que l’Ajuntament de Barcelona va iniciar el 1979 va ser promoure la participació ciutadana i l’expansió dels centres cívics a tots els districtes de la ciutat.
El novembre del 1982, Sant Andreu va inaugurar dos centres cívics, el de la Sagrera i el de Sant Andreu. Més tard, el novembre del 1986 va obrir les portes el de la Trinitat Vella. Aquests equipaments es van convertir en el punt de trobada de les entitats dels barris i la seu de tot tipus de tallers, cursos, cicles de conferències i altres activitats ludicoculturals.
Inauguració del Centre Cívic de la Sagrera, 1982. AMDSA
Fotografia de la inauguració del Centre Cívic de la Sagrera amb la presència de l’alcalde de Barcelona Narcís Serra, 13 de novembre de 1982.
Cartell del Centre Cívic de Sant Andreu, 1983. AMDSA
Cartell d’una de les activitats culturals que es va oferir al Centre Cívic de Sant Andreu el 1983.Els diferents barris de Sant Andreu
La nova divisió de la ciutat en deu districtes tenia una prioritat: respectar els nuclis històrics i no trencar els barris. Així s’explica que cada districte inclogués diferents barris. En el cas de Sant Andreu, aquesta realitat es va concretar en un total de set barris reconeguts.
Durant el primer mandat democràtic, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar petites intervencions de caire urbanístic per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Al barri del Bon Pastor es va inaugurar la plaça de Mossèn Joan Cortinas i al barri de Sant Andreu es va urbanitzar l’illa de vianants al voltant de l’estació ferroviària.
Inauguració de la plaça de Mossèn Cortinas, 1982. AMDSA
Inauguració de la plaça de Mossèn Cortinas per part d’ell mateix, que en va fer la benedicció el 18 de desembre de 1982.
Acte d’inauguració de l’illa de vianants al voltant de l’estació de Sant Andreu, 1984. AMDSA
Visita de la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i Obres Públiques, Mercè Sala, acompanyada del president del districte, Germà Vidal, en l’acte d’inauguració de l’illa de vianants al voltant de l’estació de Sant Andreu, desembre de 1984.Sant Andreu, un districte reivindicador
La lluita antifranquista va consolidar un fort moviment associatiu i veïnal que als anys vuitanta va alçar la veu per reclamar millores per al barri. Un exemple va ser la reivindicació per a la recuperació de la rambla de Sant Andreu de Palomar, que finalment va esdevenir una realitat, així com també la demanda de convertir l’antiga fàbrica de Can Fabra en un equipament públic i zona verda.
Una altra reivindicació que es va aconseguir va ser salvar de l’enderroc la casa modernista de Can Guardiola, ubicada al mateix passeig de Fabra i Puig i que actualment és un hotel d’entitats.
Manifestació de l’Associació de Veïns de Sant Andreu, 1984. AMDSA
Fotografia d’una manifestació de l’Associació de Veïns de Sant Andreu reclamant la recuperació de la rambla de Sant Andreu i la reserva de Can Fabra com a equipament públic i zona verda, 1984.