L'Eixample

Jornada dedicada a la cultura gitana i a la conscienciació dels problemes a què s'enfronta el poble romaní. Es va instaurar en honor de la primera trobada internacional de rellevància formada per una representació gitana. En aquella ocasió es va establir l'ús preferent del terme rom, la bandera (la roda sobre un fons verd i blau) i l'himne Gelem, gelem.

Tipus: Institucional

Origen: Congrés Mundial Romaní, amb posterior difusió internacional

És la principal celebració de les tres festivitats jueves, en què se celebra la narració bíblica dels israelites escapant de l’esclavitud d’Egipte. Comença el quinzè dia del primer mes de l'any hebreu (Nisan). El Séder és la celebració de l’inici del Péssah.

Tipus: Religiós

Origen: Judaisme

Primer dia de la Setmana Santa. Celebra l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem.

Als Països Catalans, tradicionalment, el dia de Rams es commemora anant a l’església a beneir el palmó dels nens, la palma de les nenes o una branqueta de llor. També es fan representacions de la Passió o processons en alguns indrets.

Tipus: Religiós

Origen: Cristianisme

S'hi recorden i se celebren els fets de la Pasqua de Jesús: l’entrega, la mort i la resurrecció.

Entre el Diumenge de Rams i el Dissabte Sant tenen lloc en moltes localitats catalanes processons, presenciades i viscudes per milers d’espectadors, amb desfilada de passos o misteris, armats i vestes.

Tipus: Religiós

Origen: Cristianisme

És el primer dia del calendari bengalí i se celebra a Bangladesh, Bengala Occidental, i a les comunitats bengalís d’arreu del món. Les celebracions connecten totes les ètnies bengalís, independentment de les diferències religioses i regionals.

És una festa (estatal) pública als països d'origen.

Tipus: Cultural

Origen: Bangladesh

En el calendari cristià, Dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l’últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat.

És el dia de la fraternitat, ja que Jesús en el darrer sopar va rentar els peus als deixebles i es va fer servidor dels altres. En alguns indrets se celebren les processons de silenci o es representa la “Dansa de la Mort”.

Tipus: religiós

Origen: cristianisme

En el calendari cristià, el Divendres Sant és el divendres de la Setmana Santa anterior al dia de la Pasqua de Resurrecció. Commemora la mort de Jesucrist a la creu. Aquest dia surten processons de dol a molts indrets.

Tipus: religiós

Origen: cristianisme

En el calendari cristià és el dia de commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Aquesta diada clou la Quaresma i marca el retorn de la vida i de l’abundància, les quals triomfen inexorablement sobre la mort.

Als Països Catalans, les festes del diumenge s'allarguen als dos dies següents. La matinada de diumenge hi han les processons de l’Encontre o Sant Trobament entre Crist ressuscitat i la Mare de Déu. En família se celebra el dinar de Pasqua pel retrobament familiar.

Tipus: religiós

Origen: cristianisme

La data varia d’acord amb el calendari julià, a diferència de catòlics i protestants, que fan servir el gregorià. També commemora la resurrecció de Jesucrist. En 2025 coincideix amb les "gregorianes".

A banda de les celebracions pròpies de la litúrgia, existeixen tradicions diferents en cada branca de l’Església ortodoxa, ja sigui grega, russa o de les Esglésies orientals.

Tipus: Religiós

Origen: Cristianisme ortodox

Inici del festival de Ridvàn, que dura dotze dies. Commemora l’anunci públic de Bahà’u’llàh com a Missatger Diví al jardí de Ridvàn, prop de Bagdad, el 1863. Aquest dia és especialment sagrat i es considera una festa major.

Tipus: Religiós

Origen: Fe Bahà'í

És l’endemà del Diumenge de Pasqua. Les famílies i els amics es reuneixen per dinar i menjar les mones de Pasqua que els padrins regalen als seus fillols i filloles, alhora que se celebren nombrosos aplecs i activitats culturals com les cantades de caramelles.

Tipus: religiós

Origen: cristianisme

Celebració del patró de Catalunya. La festa inclou el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l’amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats a Catalunya. Actualment és costum regalar una rosa i un llibre a la parella o també a altres persones per vincle familiar, laboral, d’amistat, etc.

Tipus: Cultural

Origen: Catalunya

Data d’inici del genocidi armeni el 1915. És festivitat nacional a Armènia i se celebra anualment per commemorar les víctimes.

Tipus: Institucional

Origen: Armènia

És Patrona de Catalunya i es coneix popularment com la Moreneta. Es troba al monestir de Montserrat i és un símbol per al país. El santuari s’ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per a turistes.

Tipus: Religiós

Origen: Cristianisme catòlic

El Comitè Internacional de Dansa de la UNESCO va proposar aquesta data per commemorar el naixement de Jean-Georges Noverre (29 d’abril de 1727), considerat el pare del ballet modern.

Cada any, des de 1989, l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) i altres entitats i institucions se sumen a aquesta celebració.

Tipus: Cultural

Origen: Nacions Unides