L'Eixample

El Fort Pienc va néixer com a zona de fortificacions. Felip V, en establir el sistema de vigilància de la ciutat, va fer la ciutadella i un fort avançat, vora del camí que sortia del Portal Nou, el Fort Pius. La seva existència va passar sense pena ni glòria i el 1869 es va enderrocar, juntament amb la ciutadella. Molt a la vora es va construir, el 1861, l'estació de ferrocarril de la línia de Lleida. La façana d'aquells edificis d'estil neoclàssic és, avui, la façana lateral de l'actual edifici, engrandit el 1910 amb una gran coberta de ferro.

L'estació del Nord va donar personalitat a un barri situat entre la via del tren i la Gran Via. S'hi van localitzar molts transportistes, entorn de l'antiga carretera de Ribes, una vella via de sortida de la ciutat des de l'època romana i fins que es va desenvolupar l'Eixample.

Després del tancament de l’estació ferroviària el darrer quart del segle XX, a les últimes dècades s’ha anat transformant la fisonomia del barri. L'antiga estació ferroviària s'ha convertit en la principal estació d'autobusos de la ciutat. Al seu costat es va construir un parc urbà important i, a l'altra banda, un gran conjunt d'equipaments (llar d'infants, apartaments tutelats per a la gent gran, mercat, biblioteca...) que ha esdevingut el referent d'un nou model d’integració dels equipaments i els espais públics amb l'objectiu d’aglutinar la vida dels barris.