L'Eixample

El nom del barri té l'origen en el convent de Sant Antoni Abat, aixecat al segle XV, a tocar de la muralla de Barcelona. D'aquell indret sortia el camí de Fraga, que anava cap a Esplugues i Martorell; n'era un dels principals i el que tenia més trànsit. Es dirigia cap a l'indret anomenat de la Creu Coberta, on hi havia la creu de terme de la ciutat, abans d'entrar al poble de Sants. El 1806, el convent va passar a mans dels escolapis, que en van prendre possessió el 1815, i el 1839 va néixer l'Escola Pia de Sant Antoni.

L'origen del Mercat de Sant Antoni es remunta a mitjan segle XIII en el mercat dels Encants, que era molt marginal i fora muralles i es va traslladar, cap al 1850, al carrer del Consolat. Quan en el període 1872-1882 Rovira i Trias va fer el gran mercat de ferro, gairebé no hi havia cap casa al seu voltant i servia com a mercat del barri obrer del Raval. De mica en mica, aquell mercat i les parades que l'envoltaven es van anar consolidant com una gran fira, i van donar personalitat i vida al barri que es va desenvolupar al seu entorn. Aquesta tradició comercial popular es manté encara amb força en l'actualitat, i es potenciarà amb la rehabilitació i renovació de l’edifici històric del mercat.

La fesomia del barri és fruit de les reformes lligades a l'Exposició Universal del 1929, amb motiu de la qual es va impulsar la urbanització i l'arranjament dels accessos a Montjuïc, amb l'eliminació de les barraques que hi havia entre el Paral·lel i la Gran Via i la urbanització de l'avinguda de Mistral. Aquest antic camí medieval de sortida de la ciutat és avui una via per a vianants que aglutina la vida de barri del seu entorn.

De l'època daurada del Paral·lel són el Teatre Talia, inaugurat el 1900, i que va alternar teatre i sarsuela fins que es va tancar el 1987. I el Gran Price, on es feia des de boxa fins a mítings polítics, i el local del qual va ser enderrocat el 1973.