Gràcia

El Camp d'en Grassot, zona rural plena de masos i rajoleries, era un barri extrem del municipi de Gràcia, a la zona fronterera amb Barcelona, que amb el temps seria el barri de la Sagrada Família, en un dels límits de l'Eixample. Cap al 1860, la van començar a urbanitzar els seus propietaris, entre els quals destacava Jeroni Grassot. Els eixos principals d'aquella urbanització encara perviuen sobre la trama Cerdà, com el passatge d'Alió o el carrer d'en Grassot.

L'edifici més destacat del barri és l'antiga fàbrica de la Sedeta. Creada el 1899 i en funcionament fins el 1976, la Casa Pujol i Casacuberta era una de les nombroses fàbriques que es van instal·lar a la zona cercant les aigües subterrànies dels torrents. L'any 1978 la va adquirir l'Ajuntament, i va satisfer, així, la reivindicació ciutadana de recuperar-la per a usos públics. Avui és la seu d’un centre cívic i un institut.

Més amunt del Camp d'en Grassot, entre els carrers de l’Escorial, de les Camèlies, de Sardenya i de Pi i Margall, hi ha el veïnat de Ca l'Alegre de Dalt. Es tracta d'una zona relativament autònoma del nucli de la Vila de Gràcia, i d'urbanització diferent i més recent. També s'hi diferencia en la composició social i, fins i tot, en l'aspecte comercial, amb l'impuls d'un eix comercial propi conegut com Gràcia Nova. Aquests motius, juntament amb les relacions que manté amb la part alta del Camp d'en Grassot (Can Romans), sobretot al llarg dels eixos de Pi i Margall i de Secretari Coloma, són a la base que es consideri com a barri el conjunt del Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.