Cicle de cinema 'Cinema 3/99: Tot és de color. Cinema per a tota la família'

En aquesta cita amb Cinema 3/99 agafem una capsa de llapis i aquarel·les per acolorir els tons grisos que dominen els nostres entorns urbans. De manera abstracta o figurativa, des de la fantasia a la quotidianitat més absoluta, a través de les coincidències i els atzars tonals, les pel·lícules d’aquesta sessió ens conviden a veure i pensar la gamma de colors que ens presenta la vida cada dia. El programa ve acompanyat d’una peça d’encàrrec de l’artista gallega Mariquiña Díaz.

Hudson and Troop “Against The Grain”, Dropbear, Austràlia, 2011, 3 min

Els llapis de colors aprofiten quan no els mira ningú per fer coreografies com les dels vells musicals de Hollywood. Aquí tenim la sort d’observar un dels seus balls i jocs.

Portallapis [Värvipliiatsid], Avo Paistik, Estònia, 1973, 9 min

Us imagineu un món sense colors? Aquí un llapis negre malvat recorrerà a mil estratagemes per empassar-se tots els altres colors. Però potser la clau resideix en l’amistat i la col·laboració. Perquè el negre, encara que no ho sembli, també és un color.

Boogodobiegodongo, Peter Millard, Regne Unit, 2013, 4 min

Us donem la benvinguda a Boogodobiegodongo, un país estranyíssim inventat i acolorit amb tèmperes per Peter Millard, un guinyol d’éssers amorfs que mantenen converses graciosíssimes i incomprensibles en groc-blau-taronja-rosa-blau-verd.

Floues et colorées, Isabelle Cornaro, França, 2010, sense so, 3 min

Un moment de calma aerografiat, en una progressió hipnòtica de fluids de colors que van formant davant dels nostres ulls diferents patrons de bàtik.

Swanee, Jeff Scher, Estats Units, 2019, 2 min

Una cascada de formes brillants sobre fons negre va desfilant per la pantalla, com la partitura d’una pianola imaginària que pogués llegir els colors com si fossin notes musicals.

Ginko Yellow, Amy Halpern, Estats Units, 2022, sense so, 5 min

Si ens hi fixem, el món és ple de coses grogues. Com per exemple el color al qual viren les fulles del ginkgo, un arbre amb un nom xinès que significa “albercoc platejat” i que existeix des de fa 290 milions d’anys. I també té molts anys d’antiguitat un altre ésser groc carismàtic que coneixerem en aquesta pel·lícula.

The Colors, Abbas Kiarostami, Iran, 1976, 16 min

El director d’ El sabor de las cerezas i ¿Dónde está la casa de mi amigo? també va realitzar moltes pel·lícules educatives amb la mateixa sensibilitat i imaginació que la resta del seu cinema. En aquesta ens presenta els set colors a través de diferents objectes, vegetals, flors i animals, i a través de les peripècies i fantasies d’un marrec, en un film ple d’imaginació, humor i bellesa formal.

Los colores se juntan, Mariquiña Díaz, Espanya, 2024, 4 min*

Aquesta peça ens porta de passeig per la ciutat amb els ulls ben oberts a les trobades fortuïtes entre colors que es donen en el nostre dia a dia, com el groc de les bústies, els contenidors del plàstic, un plàtan i una perruca per al carnaval o el verd de les fulles dels arbres, un vestit i les marques d’aparcament per a residents. Una desfilada cromàtica que ens convida a experimentar el plaer del descobriment a través de l’observació d’interrelacions fruit de la casualitat en el nostre entorn quotidià.

Un programa de Marie-Pierre Bonniol, amb aportacions de Gloria Vilches.