El districte de les Corts té l’origen en l’antic poble del mateix nom, situat a la part occidental del pla de Barcelona, una zona rural amb terra fèrtil que ocupava aproximadament el territori entre la riera de Magòria i la riera Blanca.

Hi ha indicis d’ocupació humana en aquesta àrea que es remunten a les èpoques ibèrica i romana. La tradició agrària de la zona es fa patent en l’existència d’algunes vil·les romanes al territori on avui dia s’estén el districte de les Corts. Durant l’edat mitjana, alguns masos es van fortificar, com la masia Torre Rodona, que actualment encara es conserva i que pren el nom de la torre de defensa que s’hi va afegir a l’època dels raids àrabs del final del segle X.

Els habitants de les Corts —des de l’època carolíngia, fins al segle IX— gaudien dels privilegis de les franqueses que havien estat reconeguts per una sentència de Jaume I, l’any 1274. Eren considerats ciutadans de Barcelona i estaven exempts d’impostos que no fossin els d’alberg reial. El batlle reial de les franqueses nomenava un batlle local a les Corts, la qual cosa propiciava que l’estructura social es mantingués sobre la base de pagesos propietaris de la terra, mantenint una independència territorial.

La delimitació del districte actual es correspon força amb la dels terrenys francs que es van instaurar en temps medievals, aleshores regits directament pel comte rei per afavorir-ne el desenvolupament. Justament aquesta situació administrativa en què no intervenia cap poder local és la que va afavorir que es triés aquest espai per ubicar-hi el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.

El Decret de Nova Planta de 1716 va significar la pèrdua, entre altres coses, del privilegi de les franqueses de què havia gaudit les Corts. Com a conseqüència d’això, i durant els anys posteriors a la guerra de Successió (1701-1713 / 1715), alguns propietaris es van veure obligats a l’establiment emfitèutic de les terres de la seva propietat i van iniciar, així, un procés segregacionista que ja no s’aturaria. La Constitució de 1812 i la creació de la parròquia de la Mare de Déu del Remei van permetre la creació d’una nova unitat municipal plena el 1836, que es va annexionar a Barcelona el 1897.

Mostra’n menys