La delimitació del districte actual es correspon força amb la dels terrenys francs que es van instaurar en temps medievals, aleshores regits directament pel comte rei per afavorir-ne el desenvolupament. Justament aquesta situació administrativa en què no intervenia cap poder local és la que va afavorir que es triés aquest espai per ubicar-hi el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.
El Decret de Nova Planta de 1716 va significar la pèrdua, entre altres coses, del privilegi de les franqueses de què havia gaudit les Corts. Com a conseqüència d’això, i durant els anys posteriors a la guerra de Successió (1701-1713 / 1715), alguns propietaris es van veure obligats a l’establiment emfitèutic de les terres de la seva propietat i van iniciar, així, un procés segregacionista que ja no s’aturaria. La Constitució de 1812 i la creació de la parròquia de la Mare de Déu del Remei van permetre la creació d’una nova unitat municipal plena el 1836, que es va annexionar a Barcelona el 1897.
