Història de Pedralbes
El topònim Petras Albas o pedres blanques, documentat l'any 986, fa referència al color clar de la roca en aquesta zona i va ser adoptat pel mas que la presidia, del qual deriva el nom del barri actual. La reina Elisenda de Montcada, quarta esposa de Jaume II, va triar el lloc per fundar-hi, l'any 1327, un monestir de clarisses, l'actual Monestir de Pedralbes, que es considera una de les joies del gòtic català.
El barri inclou, en el seu extrem occidental, el petit barri de la Mercè. Aquesta zona es va edificar per respondre a la preocupació social d'uns estaments vinculats en el seu moment a la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS. Aquesta construcció és la primera acció que va dur a terme l'Obra Sindical del Hogar a Barcelona. Els treballs de construcció, que comprenien també la urbanització de la zona, van durar des de 1948 fins a gairebé la dècada dels anys seixanta. En arribar la democràcia, els seus veïns van apostar fermament per un canvi del nom del barri per a eliminar la seva vinculació històrica amb la recent dictadura, i van adoptar el nom de la patrona de la ciutat.
S’ha establert un pla de millora en aquest característic barri per tal prioritzar els vianants i millorar l’accessibilitat. També existeix la voluntat de potenciar la sostenibilitat a través d’energia eòlica i fotovoltaica, així com sanejar la zona mitjançant un nou clavegueram i oferir noves places d’aparcament.