El tret de sortida de l’anàlisi va ser una reunió amb dones referents de la ciència i la recerca a la ciutat, on es van fer aportacions sobre els problemes que tenen i sobre com enfocar la diagnosi. A més, l’estudi es va basar en les experiències sorgides de vuit grups de discussió amb dones de diferents edats, de diverses àrees de coneixement, que treballen en diferents tipus de centres d’investigació i es troben en diferents etapes de la seva carrera, i es van contrastar amb les aportacions de dos grups de discussió formats per homes investigadors.
Entre les conclusions destaquen els factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores, com la maternitat o la cultura acadèmica masculinitzada, amb estils de lideratge i comunicació agressius i competitius, o els estereotips de gènere, que fan que sovint les tasques repetitives o invisibles, que no aporten cap mèrit curricular i que requereixen una gran inversió de temps, acabin en mans de les investigadores perquè es considera que elles tenen habilitats logístiques i organitzatives.
Altres aspectes que sobresurten són la manca de referents i exemples per a les joves investigadores o el sistema de xarxa d’aliances i contactes extralaborals que perpetuen i arrosseguen models de relació masculinitzats.
Deu propostes per pal·liar les desigualtats de gènere
A partir d’aquestes conclusions, l’informe presenta un decàleg de recomanacions per incorporar en les polítiques municipals de ciència una perspectiva de gènere que permeti reduir les desigualtats entre homes i dones en l’àmbit de la recerca.
- Emprendre mesures per conscienciar el teixit científic sobre les pràctiques quotidianes i els estereotips que contribueixen a mantenir les desigualtats que pateixen les investigadores.
- Proporcionar eines de gestió i regulació dels estils comunicatius amb recomanacions adaptades als diferents contextos propis de la recerca (seminaris, congressos, reunions, etc.).
- Impulsar accions d’empoderament de les dones que contribueixin a reduir la inseguretat apresa i els proporcionin més confiança i seguretat en les seves capacitats.
- Promoure la participació paritària en espais de difusió i mediàtics, així com en esdeveniments científics de rellevància.
- Reforçar les actuacions de visibilització de les dones científiques, incorporant-hi una reflexió sobre els models comunicatius, de lideratge i de gestió dels grups de recerca. També és important donar a conèixer investigadores que es trobin en diferents moments de la trajectòria acadèmica, ja que poden esdevenir referents per a les joves que s’inicien en aquest camp.
- Apostar per mesures de visibilització que atorguin reconeixement i prestigi als àmbits de coneixement més feminitzats.
- Posar en marxa mesures que facilitin la conciliació familiar i que redueixin la bretxa de producció científica que es produeix a causa de la distribució desigual de les tasques de cura.
- Garantir la participació efectiva de les investigadores en els espais informals i de presa de decisions.
- Impulsar accions que vetllin per la repartició paritària de les tasques i les funcions de cadascuna de les activitats pròpies de la recerca.
- Fer una aposta decidida no tan sols a l’hora de dissenyar i aprovar protocols contra l’assetjament sexual, sinó a l’hora de garantir-ne un desplegament efectiu i d’implementar avaluacions per retre comptes.
Aquest estudi s’emmarca en el pla Barcelona Ciència 2020-2023.