L’historiador Daniel Venteo ha presentat el seu llibre “Panteó dels soldats d’ultramar de 1898 del Cementiri de les Corts al redescobert”, editat pel Districte de les Corts. L’obra recull la recerca històrica de Venteo sobre aquest espai del Cementiri de les Corts. Fins fa unes setmanes, la Seu del Districte també va acollir una exposició que recreava aquest Panteó, dedicat als soldats que havien lluitat a les guerres colonials de Cuba i Filipines.
La història del Panteó, per Daniel Venteo (historiador)
L’any 1904, l’Ajuntament de Barcelona inaugurava solemnement al cementiri de les Corts, un panteó dedicat als soldats que havien lluitat a les guerres colonials de Cuba i Filipines. Una iniciativa sense precedents arreu de l’Estat, que tenia l’origen uns anys abans. Uns mesos abans de l’agregació de les Corts a Barcelona, l’abril de 1897, la Creu Roja espanyola havia aconseguit de l’alcaldia de l’antic municipi independent un solar al cementiri on poguessin ser enterrades les restes mortals dels soldats repatriats que havien traspassat com a conseqüència de la guerra.
De la mà de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte prengué una volada insospitada fins a esdevenir un mausoleu monumental on, des d’aleshores, es tributa memòria i homenatge a les víctimes d’una guerra colonial que va afectar, especialment, als fills de famílies humils. En aquells moments, el sistema de reclutament vigent permetia als membres de famílies benestants redimir el servei militar obligatori mitjançant el pagament d’una quantitat econòmica; però la gran majoria de joves eren cridats a files. L’autor del panteó va ser l’arquitecte municipal Pere Falqués, que va voler que tots els nínxols estiguessin perfectament numerats i identificats amb la identitat dels repatriats. En el moment de ser inaugurat es trobaven 722 víctimes mortals, tot i que posteriorment se’n van afegir encara alguns soldats més.
