El Panteó dels Soldats o Panteó dels Repatriats d’Ultramar, situat al Cementiri de les Corts, ja es pot visitar una vegada ha estat rehabilitat en una actuació realitzada per Cementiris de Barcelona.
Les obres de millora i rehabilitació han durat quatre mesos i han tingut un pressupost de 93.233 euros, provinents de l’aportació econòmica de Cementiris de Barcelona i de l’Impost d’Estades en Establiments Turístics (IEET).
A l’acte hi van ser presents, entre d’altres, Juan Milián, president del Districte; Ferran Pedret, Diputat al Parlament; Miquel Trepat, director de Cementiris de Barcelona; Raquel Gil, regidora de Memòria Històrica i David Escudé, regidor del Districte.
Actuacions fetes
Entre altres actuacions s’ha recuperat la imatge original del mausoleu millorant el seu funcionament i durabilitat i s’ha eliminat filtracions de la coberta. També s’han sanejat les pedres del monticle central, s’ha millorat la il·luminació i la ventilació i s’han reformat les portes, les baranes i les escales del panteó.
A l’exterior també s’han reparat les pedres i el paviment de la coberta i s’han reparat les baranes que envolten la terrassa del mausoleu mentre que a l’interior s’ha rehabilitat tot l’espai per eliminar patologies que provenien d’humitats i filtracions d’aigua.
El monument és de planta quadrada d’uns 10 metres de costat i consta de quatre departaments on es distribueixen els diferents nínxols. Per accedir als departaments interiors es fa a través de dues escales que discorren pels laterals i, a través dels dos primers departaments, s’accedeix als dos següents. Sobre el monument, al centre d’aquest, s’alça una creu amb inscripcions que fan referència a les persones repatriades.
Un mausoleu històric al cementiri de les Corts
Es tracta d’un monument projectat per l’arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, amb un projecte executiu amb data del 10 d’abril de 1902. El mausoleu es va construir per enterrar els soldats que van lluitar en les guerres colonials de Cuba i les Filipines i com a conseqüència van acabar morint a Barcelona, al Sanatori de la Creu Roja.
Amb data de 27 d’agost de 1897 es va aprovar per l’Alta Junta de Cementiris el projecte de construcció d’un monument per albergar les restes dels soldats repatriats d’Ultramar, que en aquell moment estaven enterrats de forma provisional. El 10 d’abril de 1902 es firma el projecte anomenat “Proyecto de Cripta enterramiento de los Repatriados de Ultramar” i, en el mateix document, consta l’aprovació del projecte per part de l’Ajuntament amb data de 22 d’abril de 1902.
Tal com consta als documents originals, es van exhumar i traslladar a la cripta un total de 725 cossos, que van ser enterrats en els nínxols dels quatre departaments, amb una capacitat de 148, 148, 216 i 220, respectivament pels departaments I, II, III i IV. Finalment, el dia 4 d’octubre de 1904 es va fer la cerimònia d’inauguració.
Una iniciativa sense precedents arreu de l’Estat, que tenia l’origen uns anys abans. Uns mesos abans de l’agregació de les Corts a Barcelona, l’abril de 1897, la Creu Roja espanyola havia aconseguit de l’alcaldia de l’antic municipi independent un solar al cementiri on poguessin ser enterrades les restes mortals dels soldats repatriats que havien traspassat com a conseqüència de la guerra.
De la mà de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte prengué una volada insospitada fins a esdevenir un mausoleu monumental on, des d’aleshores, es tributa memòria i homenatge a les víctimes d’una guerra colonial que va afectar, especialment, als fills de famílies humils. En aquells moments, el sistema de reclutament vigent permetia als membres de famílies benestants redimir el servei militar obligatori mitjançant el pagament d’una quantitat econòmica; però la gran majoria de joves eren cridats a files. L’autor del panteó, l’arquitecte municipal Pere Falqués, va voler que tots els nínxols estiguessin perfectament numerats i identificats amb la identitat dels repatriats.
La rehabilitació del museu se suma a la publicació de llibre “Panteó dels soldats d’ultramar de 1898 del Cementiri de les Corts al redescobert”, de l’historiador Daniel Venteo i editat ara fa uns mesos pel Districte de les Corts. L’obra recull la recerca històrica de Venteo sobre aquest espai del Cementiri de les Corts. Igualment, entre el 7 de març al 30 d’abril de 2023, la Seu del Districte de Les Corts també va acollir una exposició que recreava aquest Panteó, dedicat als soldats que havien lluitat a les guerres colonials de Cuba i Filipines. A més, la visita a aquest panteó forma part de la Ruta Campus Sud, impulsada pel districte de les Corts per tal de redescobrir el territori d’una manera singular.