El projecte Stolpersteine, que ja ha instal·lat 70.000 llambordes als carrers d’una vintena de països, ret homenatge als deportats i deportades jueus als camps de concentració nazis. Cada pedra s’instal·la davant de la casa on s’hagi documentat que vivia la persona, conté el nom i les dates de naixement, d’exili, de deportació i indica si hi va morir o si va sobreviure.
La proposta va néixer als anys noranta, gràcies a l’artista alemany Günter Denmig, una resposta memorial cívica en record de les absències de totes les persones deportades als diversos camps d’extermini.
A les Corts, alumnes de l’Institut Martí Pous de Sant Andreu han col·locat una llamborda de memòria davant de la casa on va viure aquesta víctima del nazisme, al carrer Equador de les Corts. A l’acte hi ha estat present la família d’Antoni Guillamot
Antoni Guillamot, a les Corts
La llamborda que s’instal.la a les Corts, al carrer Equador, serà en record d’Antoni Guillamot, que va néixer el 21 de desembre de 1904 a Barcelona. Guillamot va marxar a l’exili l’any 1939 i, amb la derrota de l’exèrcit francès, va ser capturat per les tropes alemanyes que el van empresonar al Frontstalag 140, a la localitat de Belfort. Més tard va ser traslladat a l’Stalag XI-B, a Bad Fallingbostel. Des d’allà va ser deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941. Finalment, el 30 de juny de 1941 va ser enviat a Gusen, on va ser assassinat el 4 d’agost de 1941.
Un treball per conèixer el passat
El projecte pedagògic Stolpersteine Barcelona forma part de la Convocatòria Unificada de Programes Educatius del Consorci d’Educació. Això vol dir que els instituts el poden sol·licitar per treballar-hi també a partir del proper curs. És un programa impulsat per la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i les Amicals de Mauthausen i Ravensbrück, per a la recuperació de la memòria i l’homenatge a les moltes persones de la ciutat de Barcelona que van ser deportades a camps de concentració nazi.