La Seu del Districte acull una exposició sobre el Panteó dels soldats d’ultramar

27/02/2023 - 14:17

La mostra "Panteó dels soldats d’ultramar: monument funerari als soldats de les guerres colonials de 1898 del Cementiri de les Corts" es podrà visitar del 7 de març al 30 d'abril.

L’exposició recrea el Panteó situat al Cementiri de les Corts i dedicat als soldats que havien lluitat a les guerres colonials de Cuba i Filipines. A més, durant el recorregut pel Saló Expositiu de la Seu, es pot conèixer la història, de la mà de la investigació de Daniel Venteo, comissari de l’exposició.

La mostra es pot visitar des del 7 de març fins al 30 d’abril. El passat dimarts 7 de març es va fer l’acte d’inauguració, amb una conferència inaugural a càrrec de Daniel Venteo, historiador i comissari de l’exposició i, una visita de l’exposició a l’Espai Expositiu del Districte.

La història del Panteó, per Daniel Venteo (historiador i comissari de l’exposició)

L’any 1904, l’Ajuntament de Barcelona inaugurava solemnement al cementiri de les Corts, un panteó dedicat als soldats que havien lluitat a les guerres colonials de Cuba i Filipines. Una iniciativa sense precedents arreu de l’Estat, que tenia l’origen uns anys abans. Uns mesos abans de l’agregació de les Corts a Barcelona, l’abril de 1897, la Creu Roja espanyola havia aconseguit de l’alcaldia de l’antic municipi independent un solar al cementiri on poguessin ser enterrades les restes mortals dels soldats repatriats que havien traspassat com a conseqüència de la guerra.

De la mà de l’Ajuntament de Barcelona, el projecte prengué una volada insospitada fins a esdevenir un mausoleu monumental on, des d’aleshores, es tributa memòria i homenatge a les víctimes d’una guerra colonial que va afectar, especialment, als fills de famílies humils. En aquells moments, el sistema de reclutament vigent permetia als membres de famílies benestants redimir el servei militar obligatori mitjançant el pagament d’una quantitat econòmica; però la gran majoria de joves eren cridats a files. L’autor del panteó va ser l’arquitecte municipal Pere Falqués, que va voler que tots els nínxols estiguessin perfectament  numerats i identificats amb la identitat dels repatriats. En el moment de ser inaugurat es trobaven 722 víctimes mortals, tot i que posteriorment se’n van afegir encara alguns soldats més.

Àlbum fotogràfic de l’exposició.
Vídeo del Panteó actual al Cementiri de les Corts.
Vídeo de l’acte de presentació de l’exposició.
Conferència completa de Daniel Venteo.