23 de setembre: celebrem la visbilitat bisexual

23/09/2022 - 09:53

Des del Centre LGTBI de Barcelona hem estat treballant en diverses activitats per combatre la bifòbia i repensar al voltant de la bisexualitat.

El 23 de setembre celebrem el Dia Internacional per la Visibilitat Bisexual, amb la finalitat de reivindicar, reconèixer i celebrar la bisexualitat, així com de respondre a la marginació i als prejudicis cap a les persones bisexuals, que venen tant des del mateix col·lectiu LGTBI, com des de fora d’aquest. La data es va establir per primera vegada el 1999 a Califòrnia.  

Des del Centre LGTBI de Barcelona hem estat treballant en diverses activitats per combatre la bifòbia i repensar al voltant de la bisexualitat. Aquestes han estat algunes de les propostes: 

Exposició “Desbiada” 

Entre maig i juliol de 2022, un enorme avió ens va estar apuntant des de les parets del Centre LGTBI. Era l’amenaça del monosexisme, és a dir, del prejudici segons el qual el desig de les persones només pot estar orientat cap a un gènere en concret. Al costat d’aquest avió sobrevolaven els núvols d’altres estigmes i prejudicis, tant de les persones heterosexuals, com des de dins del mateix col·lectiu LGTBIAQ+. I pitjor encara: quan s’intentava fugir corrents d’aquestes amenaces, el camí es trobava sembrat d’obstacles: les pedres de la bifòbia.  

 

 

 

 

 

 

 

La instal·lació “Desbiada” va ser obra de Maria Queraltó, autora del còmic “Me cuesta bi-vir”, on detalla en clau d’humor les seves vivències com a persona bisexual, i la bifòbia que es veu obligada a enfrontar en la seva quotidianitat. 

 Si no vas poder venir a visitar la instal·lació, recorda que “Me cuesta bi-vir” es troba disponible per préstec o consulta al Centre de Documentació Armand de Fluvià, al pis de dalt del Centre LGTBI de Barcelona. 

Llibres per repensar la bisexualitat 

Es va publicar a inicis de 2021, però ja ha esdevingut un clàssic per pensar al voltant de les violències específiques cap a les persones bisexuals, i sobre com fer-les front des dels activismes. “Resistencia bisexual. Mapas para una disidencia habitable”, d’Elisa Coll, busseja “entra la recerca i les vísceres per proposar una aproximació alhora personal i política a la bisexualitat com a identitat en constant dissidència, més enllà del desig i en oberta resistència a la violència estructural”.  

El llibre es troba disponible per préstec i consulta al Centre de Documentació Armand de Fluvià. Si vols saber-ne més, fes una ullada a la presentació que va fer l’autora al Centre LGTBI: Presentació “Resistencia bisexual. Mapas para una disidencia habitable” 

Altre llibre capital per entendre la bisexualitat és “Cuerpos sexuados. La política de género y la construcción de la sexualidad”, d’Anne Fausto-Sterling, editat en castellà per Melusina i que també es troba disponible al CDAF. 

Des d’Amèrica Llatina arriba “Bisexualidades feministas: contrarrelatos desde una disidencia situada”, publicat el 2020 a Buenos Aires i que també es pot trobar al Centre. 

També disposem d’altres títols en anglès com “Bi: notes for a bisexual revolution”, de Siri Eisner o “Claiming the B in LGBT: illuminating bisexual narrative”, de Kate Harrad.  

Pots consultar el catàleg complet del CDAF en aquest enllaç: https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2022/02/16133510/Butlleti-de-novetats_2021-2.pdf 

Converses, trobades i aliances 

Les violències bifòbiques sovint estan invisibilitzades, i la bisexualitat és encara una orientació sexual sobre la qual pesen molts estereotips. Com es poden enfrontar aquests estereotips i violències des dels activismes? Es poden teixir aliances de sororitat  entre bisexuals i bolleres per establir punts de trobada en la diversitat?  

Les activistes Irene Blanco Fuente, Elisa Coll, Agostina Invernizzi i Elena Longares van parlar al voltant d’aquestes aliances possibles en aquesta taula rodona al Centre LGTBI:  Aliances BiBolleres: Visibilitzant violències, generant espais de sororitat i resistència 

De vegades, la història de la bisexualitat apareix marcada pel desconeixement sobre els seus referents. En aquesta taula rodona es va intentar posa en valor les trajectòries i les contribucions de personatges històrics que van ser referents bisexuals. Ho van fer de Elena Barceló, historiadora medievalista; Cristina Arroja, historiadora de l’art i escriptora, i Miguel López-Guadalupe, professor i investigador en història medieval de la Universitat Complutense de Madrid. Recupera la conversa, aquí: Referents Bisexuals en la Història