L'exposició fotogràfica Les corps incorruptibles, de la fotògrafa Emilie Hallard, i les píndoles de vídeo del projecte documental de Mar Llop Famílies Trans* conformen les noves exposicions del Centre LGTBI de Barcelona
L’exposició fotogràfica Les corps incorruptibles, de la fotògrafa Emilie Hallard, i les píndoles de vídeo del projecte documental de Mar Llop Famílies Trans* conformen les noves exposicions del Centre LGTBI de Barcelona, que es podran visitar amb accés lliure fins el 26 d’abril, dins del nou cicle de programació sobre “Corporalitats”.
Les corps incorruptibles presenta una sèrie de 31 retrats de persones nues que mostren els seus cossos en un ampli ventall de diversitats entrecreuades, acompanyats pels textos i les reflexions de Judith Butler, Antonio Centeno, Virginie Despentes, Daria Marx o Nicole Seck entre altres.
“El segle XXI continua arrossegant els mateixos cànons de bellesa del segle passat, els de la dona jove, blanca, prima, etèria i heterosexual. La bellesa, el primer actiu comercial de la dona, un passaport per a un matrimoni feliç, l’èxit professional i el reconeixement social. El bombardeig d’imatges infinitament retocades amb Photoshop a les que tothom està exposat aliena a les dones i als homes amb una cerca constant d’un ideal de bellesa inassolible, que només condueix a la frustració i a l’odi cap a la seva persona. Una població cega, famolenca per les seves dietes, que es torna terriblement manipulable i obedient.
Rebutjar la norma és triar, tant des de la vulnerabilitat com des de l’entusiasme, ser incorruptible, fidel a tu mateix o mateixa, honest o honesta i punk enfront d’un sistema capitalista que genera descendents monstruosos d’uniformitat i consumisme, tot això des del mateix motlle patriarcal postcolonial”, expressa l’autora Emilie Hallard (1979, França).
Per a ella, el projecte parteix d’un rebuig a les normes, i un sentiment d’estima i desig per cossos “de totes les edats, talles, gèneres i colors”. Hallard ha estat “desconstruint els estàndards de bellesa, començant amb una recerca d’honestedat, d’empoderament, d’acceptació i confiança en ella mateixa, per recollir les paraules dels seus companys i companyes, i mirar-los i mirar-les amb tendresa”.
Aquests cossos incorruptibles són “una declaració d’amor feminista, queer i antiracista”, per la “diversitat, la improbabilitat, l’ambigüitat, l’androgin, el no-obvi i el no-binari”, segons la pròpia autora.
L’exposició s’inaugura el dijous 10 de febrer a les 18h, amb la taula rodona “El cos heteronormatiu i altres contes racistes i capacitistes”, que comptarà amb la presència de:
Émilie Hallard, fotògrafa i editora queer que treballa sobre la diversitat de cossos i les seves representacions.
Lizette Nin, artista visual i investigadora afrodescendent que treballa amb temes com l’activisme negre, dissident i interseccional.
Elena Prous, articulista, bloguera i activista del Moviment de Vida Independent.
Elektra Insogna, activista, cantant, actriu i DJ.
A banda de la presentació, Emilie Hallard oferirà visites guiades a l’exposició els dies 17 de febrer, 11 de març i 21 d’abril a les 18h, en les quals explicarà l’origen del seu projecte Les corps incorruptibles, el seu procès creatiu i el seu desenvolupament al llarg de 10 anys, així com el seu enfocament transfeminista i antirracista.
Famílies trans*, un documental de Mar Llop
Dins del mateix espai expositiu, el Centre LGTBI de Barcelona també acull la projecció d’11 píndoles documentals del projecte Famílies Trans*, de la fotògrafa Mar Llop.
El projecte presenta un retrat de 29 famílies que estan socialitzant les seves criatures segons el seu gènere sentit. Un projecte que consta d’aquestes píndoles de vídeo que es poden veure a la pantalla, però que inclou també un llargmetratge documental, una exposició fotogràfica i un llibre que es publicarà pròximament.
“La manca de referents positius sobre el col·lectiu trans* segueix sent una assignatura pendent. Si parlem de criatures trans * encara tenim un pitjor panorama. Com s’enfronten els membres d’una família on un chiqui s’expressa en el gènere sentit, aquell que difereix a l’assignat en nèixer? Què significa transitar als 5 anys? Com seria una societat fora del binarisme dona / home? Quins dubtes i pors desperta als seus tutors? Com s’acompanya un trànsit?”, són algunes de les reflexions que planteja l’autora.