Amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, posem el focus en un tipus de violència masclista que augmenta cada cop més i afecta dones de qualsevol edat i condició: les violències digitals. La vulneració de la intimitat en dispositius mòbils, l’anonimat i la capacitat de viralització de les xarxes socials i la proliferació de contingut fals generat per intel·ligència artificial són alguns dels factors que fan del ciberassetjament un problema de primer ordre.
A Nou Barris, un any més hem programat una sèrie d’activitats que s’allargaran fins al 29 de novembre. D’entre elles us volem destacar les dues que tindran lloc el mateix 25 de novembre, la lectura del manifest del 25N que es farà davant de la façana de la Seu del Districte, a la plaça Major de Nou Barris 1, i l’encesa de la façana del Districte que es farà a la mateixa plaça a les 18.30 hores. Aquí trobareu el programa complet.
Uns dies abans, el 21 de novembre, es farà l’acte central del 25N al districte. Enguany canviem d’escenari i ens n’anem fins a l’Espai Jove Les Basses on, a partir de les 18 hores, abordarem la violència digital contra les dones i el jovent.
Les violències masclistes digitals
La violència masclista amb component digital no té arrels diferents a les violències masclistes existents abans de l’arribada d’Internet, però els canals a través dels quals es pot exercir la faciliten i l’amplifiquen.
Els patrons de violència basats en actituds masclistes i sexistes es traslladen a l’entorn digital en forma de situacions específiques d’assetjament, abús i agressió, tant sexual com psicològic, aprofitant la immediatesa i la ubiqüitat, fet que les fa especialment greus i sovint més difícils de detectar.
Aquestes violències tenen impactes profunds en la salut mental, la seguretat, la reputació, la vida professional i l’exercici de drets com la llibertat d’expressió i la participació pública. Les formes més comunes inclouen insults, accés no consentit a comptes, manipulació de dades, assetjament, seguiment digital i amenaces.
Les ciberviolències sovint es combinen amb violència física o psicològica i la manca de proves, l’anonimat de l’agressor i la desconfiança institucional en dificulten la denúncia.
Davant d’aquest tipus d’agressions, com davant de qualsevol forma de violència masclista, compteu amb serveis especialitzats amb recursos i equips professionals que us poden ajudar a identificar una situació de violència i a fer-hi front amb suport i acompanyament. A Nou Barris, recordem-ho, disposeu del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) al carrer de Marie Curie 16, i del Servei d’Atenció a la Víctima (SAV) de la Guàrdia Urbana, al mateix carrer de Marie Curie, però al número 20.
Formes de violències masclistes digitals
Aquests són alguns exemples concrets de com es poden manifestar les violències masclistes digitals:
- L’accés o control no autoritzat dels dispositius o dels comptes de les dones
- La manipulació, la divulgació no consentida o el desprestigi de les imatges o les gravacions de dones a les xarxes socials, a internet o als mitjans de comunicació, en què també cal tenir en compte l’univers de la intel·ligència artificial i les imatges falses de dones i menors de caire masclista
- La suplantació o el robatori d’identitat
- Els insults, l’assetjament, l’extorsió, les amenaces o l’explotació sexual de la imatge de les dones
- Els atacs o pirateig de comptes d’activistes o webs feministes i l’emissió de discursos d’odi respecte a aquests temes
El ciberassetjament en dades
En l’àmbit europeu i estatal, l’11% de les dones i nenes a la Unió Europea han patit ciberassetjament (FRA, 2014), i, a Espanya, el 15,2% de dones de més de 16 anys han rebut missatges obscens o amenaçadors (Macroenquesta de violència contra la dona, 2019).
Segons l’estudi “Les ciberviolències masclistes” (Antígona – UAB i Donestech, 2019), a Catalunya el 88% de les dones enquestades no van denunciar les ciberviolències patides.
A més, l’Enquesta de violències masclistes de Catalunya, elaborada per la Generalitat de Catalunya, recull dades com aquestes:
- El 28% de les dones catalanes han patit violència digital per part de parelles o exparelles
- El 90% dels casos de violència en l’àmbit sexoafectiu inclouen alguna forma d’agressió virtual
- El 80% de les joves han patit agressions a les xarxes socials, i més de la meitat han vist com es compartien fotos seves sense consentiment
Segons dades municipals, el 56,8% de les dones que viuen a Barcelona han patit assetjament i agressions sexuals en l’àmbit social i familiar des dels 15 anys i, d’aquestes dones, el 26,4% han patit ciberassetjament.
