Què Guanyen els homes amb la igualtat?
La igualtat té beneficis directes també per als homes, pel fet que esdevenir un home igualitari, afavoreix el creixement personal, augmenta l’autoestima i potencia la qualitat de les relacions, tant amb les dones, com amb altres homes, tot millorant la salut dels homes i augmentat la seva esperança de vida.
A més, suposa també l’assumpció de més responsabilitats reproductives, desenvolupar de forma més plena la paternitat, de forma compartida i conscient, gaudint també de l’educació dels seus fills i filles, i participant activament de la seva educació i criança. Així mateix, els beneficis directes per al conjunt de la societat són molts i molt significatius.
Els països amb major Índex de Desenvolupament Humà, són més igualitaris.
O dit d’altra manera, els països més igualitaris és desenvolupen més, augmentant la qualitat de vida de la seva ciutadania, pel fet que la igualtat és una eina molt important per a la generació de benestar, front a l’exclusió i la marginació social i cultural.
Per altra banda, si les masculinitats alternatives ocupessin un lloc central a l’ideari social, la percepció subjectiva dels homes canviaria pronunciadament. En aquest sentit, seria més rica, més profunda i més plena, gràcies a l’abordatge de camps emocionals fins ara vedats als homes per ser vistos com a mostres de debilitat o característiques efeminades (molt rebutjades pel model hegemònic de masculinitat)
D’aquesta manera, els homes serien més lliures per expressar i reconèixer els seus sentiments i emocions, potenciant l’empatia i obrint la porta al reconeixement dels sentiments dels altres. Segons Gabarró (2008), això contribuiria a disminuir els incidents violents, molts d’ells fruït de la repressió dels sentiments i de la contenció de la ràbia. Així, també es produiria un efecte directe sobre les actuals tensions violentes en els conflictes latents, tot i que continuarien oberts aquells conflictes que tinguessin relació amb altres temàtiques, com per exemple les diferències de classe social, la pobresa, diferències culturals, diferències ètniques, etc.
Tot i això, unes masculinitats més igualitàries, millorarien considerablement l’abordatge de qüestions d’índole social, perquè la diversitat ja no esdevindria una amenaça a la identitat masculina, pel fet que la virilitat ja no es basaria en la supremacia social. En aquest sentit, les masculinitats alternatives contribuirien a la disminució de l’homofòbia, del racisme, de les conductes violentes, de la violència de gènere i d’altres conductes negatives dirigides a demostrar la superioritat mitjançant la subjugació d’altres que no encaixen en el model hegemònic i tradicional de masculinitat.
En tot cas, des d’una masculinitat més igualitària, els homes seran capaços de mantenir relacions més plenes i equitatives amb les dones. Al mateix temps, s’experimentarà una vida sexual més plena i positiva . Per altra banda, les relacions de parella equitatives comporten també l’alliberament dels homes de l’obligació tradicional de ser els màxims proveïdors del nucli familiar. Aquest avantatge també hauria de repercutir sobre la discriminació laboral femenina, ja que aquesta perdria el seu sentit, a més disminuiria la tendència a la masculinització dels hàbits laborals de les dones i s’acabaria amb l’obligació d’aquestes a compatibilitzar i fer-se càrrec d’una “Doble Jornada”.