Què vol dir intervenir amb homes des de la perspectiva de gènere?
La construcció social de la masculinitat[s]

La Masculinitat o la Identitat Masculina és una construcció psicosocial emmarcada en un context històric i social concret que es conforma a través de la socialització de gènere diferenciada. Una definició clàssica és la següent:

La masculinitat és al mateix temps la posició en les relacions de gènere, les pràctiques per les quals homes i dones es comprometen amb aquesta posició de gènere, i els efectes d’aquestes pràctiques en les experiències corporals, en la personalitat i en la cultura”

(Conell, 1995).

Aquest procés social de construcció de la masculinitat té un caràcter relacional: allò masculí es defineix en contraposició a allò femení. Els homes aprenen abans el que no han de fer per construir la seva masculinitat, que el que realment han de fer. Això comporta que constantment s’hagi de demostrar a un mateix i a la resta que no s’és un infant, que no s’és homosexual i, en definitiva, que no s’és dona (Badinter, 1993).

En totes les societats existeix una concepció predominant de masculinitat, l’anomenada Masculinitat Hegemònica (Connell, 1995).

És la formada pel grup d’homes que gaudeix d’una posició de poder i lideratge social, serveix de referència, i estableix una relació de poder i subordinació amb les altres parts de la societat, concretament les dones i els altres homes que no se situen dins del model definit pel context sociocultural.

Però el fet que una determinada concepció de la masculinitat sigui hegemònica no significa que aquesta la sustentin tots els homes. En aquest sentit, el model hegemònic d’home actual sol ser inassolible per a la majoria d’homes que no tenen poder social reconegut. És important tenir en compte la coexistència d’hegemonies que fan que el que es considera masculí en un determinat grup d’homes, no ho sigui per a un altre o en un context diferent.

Així, la socialització dels homes els predisposa a ser dominants, els nens aprenen a exercir el propi poder, entenent-lo com la capacitat de controlar i exercir un domini sobre les altres persones, donant per entesos certs privilegis, sobre la resta de persones, en especial de les dones i tots aquells homes que no mostrin les característiques definides per la masculinitat hegemònica. El treball amb homes des de la perspectiva de gènere, té per objectiu desarticular la masculinitat hegemònica i promoure la construcció de diferents formes de ser homes en la societat basades en l’equitat.

Malgrat tot, tal i com planteja Kaufman (1993), “el poder social dels homes és la font del seu poder i privilegis individuals, però també és la font de la seva experiència individual de dolor y alienació”. D’aquesta forma, s’entén que la frustració, la solitud, l’aïllament i la carència afectiva són la contrapartida d’aquesta manera d’entendre el poder.

Així, són moltes les aportacions que com Gabarró (2009), relacionen directament la Masculinitat Hegemònica amb conseqüències negatives tant pels propis homes, com per a les dones, pels nens i nenes, i per a la societat en general. De fet, una bona part dels problemes socials actuals estan relacionats amb els homes i la manera amb la que construeixen la seva masculinitat. A la llista següent es pot observar la incidència dels més greus:

• Fracàs escolar: el 41% dels nois abandona els estudis d’ESO, front a un 28% en el cas de les noies. A més, si s’observa el percentatge de joves que acaba els estudis universitaris, el 50% de les dones obtenen el títol, front al 36,6% en el cas dels homes (Badia, 2012).
• Assetjament escolar o bulling: la immensa majoria de l’alumnat de les aules especials d’ESO amb problemes conductuals greus són nois, aproximadament un 85% (Gabarró, 2009). En quant a la prevalença de l’assetjament escolar, aquest és del 18,2% i del 10,9% en nois de 2on i 4rt d’ESO, mentre que en el cas de les noies dels mateixos cursos és inferior (del 14,4% i del 8,5% respectivament) (Garcia, Perez & Nebot, 2010). A més, la majoria de les víctimes són altres nois que no segueixen els manaments de la masculinitat hegemònica. Així, l’assetjament escolar és bàsicament homòfob.
• Violència masclista: segons el Ministeri de Sanitat, a l'estat espanyol han mort 712 dones entre 2003 i 2013 a causa de la violència masclista, la majoria a mans de les seves parelles o ex-parelles. El 97% de les persones que agredeixen a la seva parella són homes.
• Violència i criminalitat: a Catalunya, el 93% de la població reclusa és masculina amb un total de 9.174 persones. En el cas de les dones, aquestes tan sols representen un 7% aproximadament de la població penitenciaria (Idescat, 2013).
• Sinistralitat a les carreteres: del total de víctimes d’accidents de trànsit durant l’any 2012 a l’estat espanyol, 22.245 eren homes (un 61%), mentre que només 14.086 foren dones (un 39%) (Anuari estadístic d’accidents de la DGT, 2012).
• Sinistralitat Laboral: del total d’accidents laborals de Catalunya durant l’any 2009, 81.001 foren d’homes, mentre que tan sols en 32.066 accidents s’havien vist implicades dones, és a dir, el 28% (Idescat, 2009).

A més, el cost sanitari, les conductes adictives, la paternitat distanciada, l’analfabetisme emocional, l’homofòbia, la misogínia, la desigualtat laboral, l’assetjament i la frustració sexual, són altres conseqüències derivades de la concepció tradicional de la masculinitat, que s’abordaran en profunditat als diferents blocs d’aquest recurs pedagògic.

Desprès de parlar de la Masculinitat Hegemònica i les seves conseqüències, no es pot deixar d’abordar un altre concepte estretament relacionat, com és l’Heterosexualitat Normativa o Obligatòria. Aquesta tipus de sexualitat es redueix a la genitalitat, centrant-se en la satisfacció pròpia i única dels desitjos sexuals dels homes i la cosificació de les dones. Es produeix així la manca de dimensió afectiva a la que s’ha fet referència anteriorment, per ser considerada una qualitat de les dones i no adequada per a “homes de debò”.

A més, aquest manament s’interrelaciona amb l’Homofòbia i la Misogínia, pel fet que la socialització dels homes passa per aprendre a no ser dones. És a dir, qualsevol actitud, valor, expressió, sentiment o conducta considerada “femenina” es reprimeix i es castiga. L’homofòbia es relaciona així, de forma estreta amb la misogínia; des de la infància, la millor manera de provar que un home no és ni dona ni homosexual, és projectar una imatge de “mascle” agressiu, fort, dur, independent, autosuficient i faldiller. D’aquesta manera, l’homofòbia juga un paper significatiu en el manteniment i perpetuació del patriarcat: des del model hegemònic de masculinitat, els homes capaços de demostrar afecte i expressar sentiments, o que no segueixen els estereotips establerts pel model, són acusats d’homosexuals o poc homes.

És de gran importància treballar les sexualitats masculines i l’homofòbia, per la influència que tenen en definir la masculinitat hegemònica, per tal d’aconseguir que els homes s’allunyin de posicionaments i conductes masclistes.