Com construir models alternatius?

Per a la consecució d’una societat més justa i més lliure cal transformar la identitat masculina actual. Cal situar al centre de l’imaginari social models alternatius de masculinitat més justos i Igualitaris. Però, quines són les bases per a la construcció d’aquests models alternatius? En primer lloc, és imprescindible que permetin visibilitzar els privilegis masculins i les relacions de dominació i control que les sustenten. En aquest sentit, la construcció de models alternatius de masculinitat passen obligatòriament per la no-violència. “La violència és l’arma dels fracassats” (Gabarró, 2008). Així, la violència perd la seva legitimitat social, passant a degradar qui la fa servir.

Al mateix temps, cal que s’incorporin les diferències com a font d’enriquiment personal i no com a barreres que delimitin estrats socials inferiors. D’aquesta manera es permet també el desenvolupament de relacions igualitàries entre persones pertanyents a col·lectius desafavorits o en risc d’exclusió social per raó de la seva orientació sexual, ètnica, religiosa, cultural, etc.

Aquestes formes alternatives de construir la masculinitat esdevenen més completes, pel fet que, a les característiques positives tradicionalment atribuïdes als homes, com per exemple l’energia i l’assertivitat; se’n sumen d’altres com els sentiments, la tendresa, la cura, etc., que al model hegemònic són concebudes com a mostres de debilitat. La incorporació d’aquestes noves possibilitats, permet que els homes puguin desenvolupar-se plenament, tant en l’àmbit públic com en el privat, sense que cap d’aquestes dues opcions esdevingui poc viril. Així, les tasques de manteniment de la vida (Leal, 2008) adquireixen més protagonisme per als homes –i per a la societat en general–, el que es tradueix en un augment de l’autonomia i del desenvolupament personal.

Aquests nous models s’han de basar en la llibertat i la responsabilitat de cada persona per escollir qui i com volen ser amb independència dels estereotips i rols de gènere que ens encotillen i eviten el desenvolupament ple de la persona. D’aquesta manera, cal potenciar la construcció de models masculins més igualitaris, antisexistes, no jeràrquics, no violents, oberts, amples i plurals.

És necessari un canvi des de l’arrel, que trenqui els corporativismes masculins i permeti la implicació plena dels homes en la consecució de l’equitat, desplaçant del centre de l’imaginari social i col·lectiu el model hegemònic en el que la violència, la discriminació, la dominació i la contenció dels sentiments i emocions encara són vistes com a característiques inherents al fet de ser homes. Es tracta per tant, d’un compromís en ferm, una aposta per l’equitat.