Com es relacionen els homes amb el seu entorn?
Del privilegi a la violència

Juntament amb la violència, el model de masculinitat hegemònica ens presenta i es manifesta en una segona dimensió molt important: la predeterminació de com ha de relacionar-se un home. Com hem anat veient, els homes i les dones estan en una situació de desigualtat, en la que els homes gaudeixen d’uns privilegis com a punt de partida. Però les desigualtats no se sustenten soles, cal l’existència d’una violència que les sustenti. Segons Kaufman, existeix el que ell anomena La tríada de la Violència Masculina, una adreçada contra les dones i criatures, l'altra contra altres homes i, per últim, contra sí mateixos.

Violència vers les dones

Per a treballar les violències que els homes exerceixen sobre les seves parelles trobareu dinàmiques i material en bloc de “Relacions afectives, amor romàntic i sexualitat”. Malgrat això, és important entendre que la violència vers les dones no es redueix a l'àmbit de la parella, sinó que és una violència sistemàtica, estructural i simbòlica exercida contra totes les dones.

A l'adolescència s’aprèn que els nois desitgen i escullen, mentre que les noies són desitjades, que “un no vol dir sí”, que l'anticoncepció és responsabilitat de les noies, i que qualsevol mostra d'expressió sexual femenina pot ser insultada. S’aprèn a “piropejar” pel carrer a desconegudes, que l'espai públic i l'espai per parlar els pertany en exclusivitat, l'objectualització de les dones... També es fomenta i premia el consum de prostitució i pornografia, s'ensenya que forçar límits és una conquesta i això porta a l'aprenentatge de les agressions sexuals i a una llarga llista de comportaments generalitzats i “permesos socialment” que creen un ambient de dominació subtil i explícita dels homes vers les dones, independentment de si són o no són les seves parelles.

Podem observar al pati de les escoles com els nens aixequen la faldilla a les seves companyes, estiren les trenes, trenquen les nines, fan burles de la menstruació i el creixement dels pits... Estan interioritzant aquesta dominació sobre el cos de les dones, la seva sexualitat i les seves vides; que persistirà i anirà en augment. Quins efectes té aquest aprenentatge en la relació amb les dones? Quins efectes té sobre les dones? Què es pot fer per canviar-ho?

A l’arribar a la vida adulta, la interiorització dels llocs de poder que corresponen als homes està present en tots els àmbits de la vida: familiar, laboral, comunitari, etc. Per això serà imprescindible treballar la presa de consciència de l'abast dels privilegis de la masculinitat i de l'impacte que té sobre la vida tant dels propis homes com de les dones, encara que de manera diferenciada.

Violència cap a altres homes

El segon pilar d'aquesta triada és la violència que exerceixen els homes cap a d'altres homes. No hem d'oblidar que el model de masculinitat hegemònic es basa en la jerarquia i en la competitivitat entre homes com a mecanisme per a demostrar i garantir el compliment del propi model i les característiques que d'aquest se’n deriven. Exercir violència cap a d'altres homes, en un model de dominació, és un gest de reivindicació de la pròpia masculinitat. Aquesta l'exerceixen homes que ostenten el poder patriarcal de manera competitiva i s’adreça a aquells homes que no encaixen amb el model de masculinitat.

Aquesta segona manifestació de la violència manté una important vinculació amb la pressió de grup. El grup d'iguals esdevé un element socialitzador molt potent i exerceix una forta pressió sobre els individus que el conformen, especialment a la joventut. Els nois senten que, per a formar part del grup, s'han de comportar com el grup demana, i això pot ser especialment perillós en contextos com el d'oci nocturn, per exemple, on es barregen l’alcohol i les drogues, i on la seva capacitat de discernir està alterada. En aquest context, el fet d'estar en grup dilueix la pròpia responsabilitat de les accions.

Per poder treballar la pressió de grup és important aprofundir en l'autoestima individual i el concepte d'amistat. Què esperem de les amistats? Que ens diguin el que hem de fer o que els hi agradem tal i com som? Semblen preguntes fàcils de respondre, però no ho són. Sovint les identitats grupals passen per sobre de les individuals, especialment per a aquelles persones més insegures. En el cas dels nois, amb més motiu hauran de mostrar-se segurs d'ells mateixos perquè és el que s'espera pel fet de ser nois. Si a això se li suma la pressió de grup, apareix la violència com a manera de competir amb els altres i demostrar major virilitat.

Homofòbia

L’homofòbia compleix una funció molt concreta en la construcció de la masculinitat, és una qüestió identitària: com més homofòbia mostro, més viril sóc. I és un peix que es mossega la cua, perquè rebaixar els nivells d'homofòbia implica el risc de ser acusat d'homosexual i passar a ser l'objecte de la violència.

Per tant, la violència també servirà com a mesura de protecció per evitar patir-la. Aquesta violència està totalment generalitzada i es troba en tots els espais on hi ha grups de nois i homes. “Bromes” constants i vexatòries cap a l’homosexualitat en els esports, en els vestuaris dels gimnasos, etc. Molts tipus d'assetjament escolar adreçats a nens i adolescents van en aquesta línia.

Qualsevol noi que no entri en el joc de la dominació, que mostri una expressió de gènere no normativa o, qualsevol característica llegida com a “feblesa o debilitat” serà acusat de “no-home”, és a dir, d'homosexual, i passarà a ser objecte d’agressions per part dels altres.

L’homofòbia amaga el rebuig a tots aquells atributs no associats a la masculinitat i provoca que els homes no es permetin desenvolupar atributs com l’empatia, la tendresa, la inseguretat, la por, que no puguin explorar les seves emocions, expressar-les i aprendre a gestionar-les. Tampoc permet construir relacions basades en la cura, l'amor, el contacte físic, la cooperació, l'escolta, etc.

Reduir les relacions humanes a actes de dominació fa que els homes perdin una capacitat i una dimensió humana imprescindible per a tenir una vivència plena i plaent. Treballar l’homofòbia serveix tant per respectar les diferents identitats sexuals com per desmuntar un engranatge clau del poder patriarcal. Cal fomentar la construcció d’una identitat menys rígida i més saludable, permetent als nens, als nois i als homes experimentar amb els seus gustos, aficions, preferències i maneres de ser.

Violència cap a un mateix

Fins ara s’ha mostrat com aquest poder i aquests privilegis repercuteixen negativament en l'entorn, però també es conceben com a poder viciat (Kaufman) que repercuteix contra els propis nois i homes que l'ostenten. La masculinitat hegemònica genera la incapacitat d'establir relacions igualitàries i gaudir del plaer de relacionar-se amb llibertat, creixent com a persones i aprenent dels i les altres.

Es pot dir que l'agressivitat, la violència i les actituds poc reflexives són, en la majoria d'ocasions, el resultat del que la societat exigeix als nois i homes, en detriment d'altres característiques, gustos i aficions. Els homes aprenen a posar-se en risc des de les primeres etapes de creixement; les baralles, la competitivitat, els comportaments compulsius, l'associació de la masculinitat a l'alcohol i les drogues, la manca d'autocura (valor associat a la feminitat), la velocitat a la carretera. És, per tant, habitual que al llarg de la seva vida es vegin pressionats pel grup a realitzar activitats que els posen en risc.