Repensar la masculinitat:
Què poden fer els homes en contra de la violència?

Per acabar, es presenten alternatives per al canvi. És important anar més enllà de la reflexió i la crítica, no caure en postures de culpabilització i fer-se responsable de l'entorn. Per això, cal passar a l'acció i educar els nens i els nois en una sèrie de valors que els permetin desenvolupar eines essencials per a la vida com són la gestió de les emocions, la comunicació no violenta, el respecte dels límits, l'assertivitat, l'autonomia emocional i l'autoestima. En aquest bloc s’aporten algunes propostes en la línia de fomentar en els nois i els homes allò que no els ha estat permès desenvolupar en el seu procés de socialització de gènere.

El treball de les emocions

La masculinitat hegemònica considera la ràbia com l’única emoció vàlida i masculina, i la manera de gestionar-la és la violència. Tot un ventall d'emocions com la por, la inseguretat, la gelosia, la tristesa, la frustració, es transformen en ràbia i es gestionen amb actes violents cap a un mateix i cap a la resta. Per desaprendre aquest camí s'haurà de treballar per a identificar les diferents emocions que fan la vida més plena i complexa, viure-les, expressar-les i aprendre a gestionar-les amb les altres persones.

La comunicació assertiva

Per això també es treballa i es desenvolupen eines per a acompanyar als homes a comunicar-se de forma assertiva. En una situació de conflicte els homes aprenen a posar-se agressius mostrant postures egoistes i autoritàries. Imposar la seva voluntat és vist com una senyal de victòria i no com un fracàs comunicatiu i emocional. Cal donar les eines, per no viure els límits que posen les altres persones com un obstacle a superar, sinó com una oportunitat per créixer. Les persones assertives estan segures de qui són i del seu valor, respecten l'opinió dels altres però no es deixen arrossegar, expressen els seus gustos i interessos de forma espontània i no temen dir “no” quan és necessari. Saben reclamar els seus drets, entenent que tenen potser cometran errors, poden discrepar obertament, ser diferents i tracten als i les altres amb educació i respecte.

Poder transformador i posicionament personal envers la masculinitat hegemònica

Més enllà del treball entorn a les emocions i l'aprenentatge d'una comunicació no-violenta, és fonamental un posicionament personal i grupal dels homes en contra de la violència. Tot i que s’ha parlat d'una competitivitat i una violència entre homes vinculada al model de masculinitat hegemònic, és important mencionar que entre homes, també, es genera un ambient de complicitat basat en els privilegis que aquests comparteixen. Les bromes sexistes en un bar, els insults homòfobs en un institut són exemples d'aquesta complicitat grupal, moltes vegades enganyosa o de poder viciat. Però, tal i com hem explicat, aquesta complicitat és només un mecanisme que serveix per perpetuar la violència cap a les dones i cap d'altre homes.

És, per tant, fonamental, que els homes trenquin amb aquesta complicitat negant-se a perpetuar l’herència patriarcal, mantenint una actitud de tolerància zero davant de la violència masclista. En aquest sentit, el poder transformador dels homes és molt gran, ja que les experiències d'homes que, a nivell individual i grupal, es posicionen en contra de la violència permeten la creació de nous models i referents. Experiències com les rodes d'homes que es fan cada 21 d'octubre a diferents punts de l'estat espanyol exemplifiquen aquest posicionaments públics en contra de la violència masclista. Un posicionament que ha d'anar sempre acompanyat d'una revisió personal per tal de construir altres masculinitats possibles.

Cal revisar el concepte de masculinitat per avançar cap a una societat amb una repartició de poders justa i consensuada, on les persones puguin construir-se i relacionar-se lliurement.

Per això és molt necessari crear eines que permetin una deconstrucció del model patriarcal i ampliïn el ventall de possibilitats de ser dels homes i de les dones.