Aspectes metodològics del treball en masculinitats
Les persones dinamitzadores

Moltes de les activitats plantejades toquen temes biogràfics i experiències vitals del participants, per això es recomana que siguin facilitades per persones que se sentin còmodes amb la temàtica i que tinguin experiència en el treball grupal.

És molt important que les persones dinamitzadores tinguin una base sòlida dels conceptes i que realitzin un procés d’autoreflexió respecte la pròpia vivència de la identitat per tal de comptar amb eines de primera mà que els facilitin tractar la temàtica des de la congruència interna, la tranquil·litat i la seguretat.

En quan al sexe de les persones dinamitzadores, cal dir que no hi ha una resposta clara. En alguns contextos els homes prefereixen tractar aquests temes amb un altre home per sentir-se més còmodes, alhora que el dinamitzador pot funcionar com a referent positiu. Altres experiències semblen indicar que l’habilitat de la persona per escoltar i dinamitzar el grup és un aspecte més important que el sexe. Una bona opció pot ser comptar amb una persona dinamitzadora de cada sexe, oferint la possibilitat d’empatia i confrontació alhora.

Seguidament es destaquen algunes de les habilitats que poden facilitar el bon funcionament de les activitats:

• Crear un espai de confiança i seguretat.
• Establir i mantenir unes normes grupals des de l’inici de la intervenció que permetin el debat en igualtat de condicions (respectar les opinions, escolta activa, respectar el torn de paraula, parlar en primera persona, no jutjar, confidencialitat, puntualitat y assistència).
• Crear un ambient propici per a una comunicació distesa i equitativa. És fonamental saber crear un ambient cordial i empàtic i emprar el llenguatge més adequat a cada context.
• Promoure la participació activa de totes les persones participants de manera democràtica, moderant i regulant el temps de participació de cada persona.
• Impulsar un diàleg obert i respectuós des de l’acceptació de totes les persones participants i les seves opinions i sentiments.
• Acompanyament, tant en aspectes tècnics com el plantejament de les idees, les reflexions crítiques, reformulant les aportacions individuals i preguntant al grup, ajudant a relacionar-les i sistematitzar-les, tot posant a sobre de la taula les contradiccions i ajudant a extraure les idees més importants.
• Formular preguntes obertes que estimulin el treball personal de les persones participants, evitant donar consells, jutjar o induir respostes. No hi ha respostes bones o dolentes.
• Inventariar les aportacions, no tan sols per anar recopilant el que va construint el grup, sinó també perquè permet una objectivació de les propostes individuals un cop han sigut acordades pel grup.
• Preparar l’espai per tal de que sigui acollidor i agradable, intentat que sigui ampli per al moviments de les persones participants, amb el menor número de distractors, on hi hagi privacitat, amb cadires que es puguin moure per disposar al grup en un cercle, etc.
• Reconduir les situacions imprevistes. Per més que es preparin les sessions, sempre sorgiran bloquejos i tensions que requeriran la intervenció de la persona conductora: acompanyant afectivament reaccions d’ansietat individual, reformulant aportacions aparentment absurdes, promovent les aportacions dels participants menys actius, etc.
• Abordar i facilitar la resolució dels conflictes i cercar el consens. El conflicte no sempre es manifesta de forma explícita i en moltes ocasions els participants l’eviten. En aquest sentit, correspon a la persona conductora posar-ho de manifest perquè pugui ser abordat i resolt.
• Respectar el nivell de profunditat d’allò que comparteixen les persones participants. Sobretot a l’inici de la intervenció, és difícil que els participants se sentin còmodes per parlar de les seves intimitats. Així, tot i que es recomana impulsar-los a que assumeixin aquest repte, és important respectar el temps de cada persona. Es recomana verbalitzar, a l’inici, que només cal explicar el que cada participant vulgui o pugui compartir.
• Evitar la banalització de comentaris sexistes o masclistes per tal de no tenir una actitud de complicitat amb els mateixos. Per insignificants que semblin, cal abordar-los amb tranquil·litat i aportant arguments per refutar-los, integrant aquest treball dins del procés d’aprenentatge