Definició de conceptes clau

Assetjament	Atenció o conducta no desitjada, violació de la dignitat i/o creació d’un entorn hostil, amenaçador, intimidador o ofensiu.
Abús	Implica que el drets d’una persona són infringits o violats per part d’una altra persona mitjançant l’abús de poder i confiança.
Assetjament sexual	Comportament de naturalesa sexualitzada que és no desitjat, que degrada, que és forçat i que pot ser violent.
Abús sexual	Enganyar, forçar, coaccionar una persona a fer qualsevol activitat sexual que aquesta persona no vol o no és suficientment madura per consentir.
Edat de consentiment sexual	És l’edat que el codi penal fixa com edat mínima de les persones que participen en un intercanvi sexual. De moment aquesta edat és de 13 anys tot i que hi ha un projecte de llei aprovat on l’edat de consentiment s’establirà en els 16 anys.
Grooming process Procés de preparació	Accions deliberades i repetides que tenen l’objectiu d’establir una connexió emocional amb una criatura o jove esportista i formar relacions de confiança per així baixar les seves inhibicions i guanyar la seva incondicional confiança per la preparació de l’activitat o l’explotació sexual.
Protecció de menors en l’esport	Actuacions que es duen a terme per protegir les criatures que són més vulnerables de patir danys. L’abús físic, psicològic i sexual són els danys més comuns que poden patir els i les menors a l’esport.
Benestar de l’esportista	La salut de l’esportista en tots els àmbits (físic, emocional, psicològic, social) és prioritària per totes les persones i entitats que formen part del món de l’esport.
Seguretat a l’esport	Proveir entorns segurs en que l’esportista pugui fer la seva pràctica esportiva fora de qualsevol perill, tant per part de l’equipament com de les persones que l’envolten.

És important emfatitzar que la diferència cabdal entre assetjament i abús sexual és a nivell legal i se centra en que només es pot considerar l’assetjament sexual quan la víctima pot consentir sexualment. En canvi, si la víctima no té l’edat requerida per consentir segons el codi penal, tota actuació amb connotació sexual és considerada abús sexual. És a dir, actualment a l’Estat espanyol en el cas que la víctima sigui menor de 13 anys el codi penal no contempla el delicte d’assetjament sexual, tot és considerat abús sexual.

Una de les dificultats més habituals quan es treballa el tema de l’assetjament sexual és la definició precisa d’aquest, i com s’acoten de forma estricta els comportaments que constitueixen assetjament sexual. Així, l’assetjament sexual té més a veure amb la percepció de la víctima que amb el comportament en sí. Per exemple, tocar el glutis a una gimnasta per ajudar a superar un exercici pot no tenir res d’assetjament i en canvi, una mirada fixa als pits de la mateixa gimnasta pot constituir assetjament; fins i tot una invitació coercitiva a un cafè ja pot constituir assetjament sexual. Segons Kari Fasting és assetjament sexual tota aquella atenció sexual “no volguda” per la persona que la rep. Així, com que és un concepte subjectiu que pot implicar ambigüitat i que inevitablement varia segons els contextos. La dinàmica 1, el semàfor, està pensada per treballar de forma interactiva sobre què és assetjament i què no, o el que ho pot ser i el perquè d’aquesta tria.

Cal entendre que sempre hi ha hagut, hi ha, i possiblement, sempre hi haurà contacte físic en la majoria de les disciplines esportives. En algunes d’elles és inherent. Sempre hi haurà un cop d’ànim a l’espatlla, a la part baixa de l’esquena, una carícia al cap, un petó a la galta, una abraçada d’alegria, una correcció d’una posició corporal concreta d’un gest tècnic, d’un estirament, una ajuda corporal per no caure al terra... Les situacions són gairebé infinites, i més en la nostra cultura mediterrània-llatina on tocar-se pot ser símbol d’ànim, d’estima, de tenir cura i de preocupació per l’altra persona.

En els materials Més que ha produït el Comitè Olímpic Internacional en relació a la prevenció de l’AAS a l’esport es pot llegir que l’AAS són formes de discriminació sexual que inclouen la participació en comportaments sexual no desitjats, des de l’ús d’estereotips ofensius basats en el gènere fins a acudits sexuals, amenaces, intimidació i accions de naturalesa sexual. En aquest marc, existeixen 6 qüestions que poden ajudar a determinar si un comportament amb contacte físic pot tenir o no connotacions sexuals i, en definitiva, si és acceptable o no en un context esportiu:

Hi ha consentiment per la persona que rep aquest contacte físic?
Hi ha igualtat entre les dues parts?
Hi ha llibertat total per escollir que es vol aquest contacte físic?
És l’edat apropiada en relació a aquest comportament?
Es dóna en el context apropiat?
Hi ha respecte entre les dues parts?

El consentiment sexual és un concepte que prové del món legal, i que s’estableix en el Codi Penal: és l’edat mínima per poder participar en intercanvis sexuals. Aquesta edat marca la frontera entre el que una persona pot o no pot consentir. Així, qualsevol acció amb connotacions sexuals amb una persona més petita de l’edat de consentiment suposa un delicte d’abús sexual. Fins ara, l’edat de consentiment a la legislació espanyola és als 13 anys. De fet, Espanya té una de les edats de consentiment més baixes d’Europa ja que a la majoria de països occidentals aquesta es troba entre els 15 i els 16 anys.

El procés de preparació de la víctima, en anglès Grooming Process, és una activitat criminal per esdevenir amic/ga d’una criatura o jove amb l’objectiu de persuadir-la

per mantenir-hi relacions sexuals. La catedràtica anglesa Celia Brackenridge exposa que aquest procés pot durar mesos i, fins i tot, anys. En aquest procés, la persona perpetradora s’assegura, de mica en mica, que totes les accions encaminades a l’abús es mantenen en el més estricte secret. Són 4 les etapes que formen part del procés de preparació de la víctima:

Seleccionar una víctima potencial.
Desenvolupar un lligam emocional creant confiança i amistat.
Crear lleialtats que faciliten l’aïllament i el control.
Iniciar l’abús sexual i assegurant el secretisme d’aquest.

Per aprofundir sobre aquest concepte es recomana realitzar la dinàmica 2, el trencaclosques, i consultar els materials del COI que també expliquen aquest tema.

Protecció, benestar i seguretat de l’esportista són conceptes que avui en dia sonen molt en el món anglosaxó i que venen a emfatitzar allò que un esport ètic hauria de tenir com a objectius cabdals. Així, s’hauria de vetllar per tal que la cerca de rendiment no substitueixi el benestar físic, psicològic i social de tota persona que practica l’esport.