Incidència

Incidència

Segons dades publicades el 2009, en la prestigiosa revista The Lancet, per Gilbert i col·laboradors, en general, l’abús sexual infantil és un perill encara molt present en els països industrialitzats. Així mateix, l’estudi constatava que durant la infància entre un 5 i un 10% noies i fins a un 5% de nois estan exposats a abusos sexuals amb penetració. Aquest xifra, a més, es multiplica per tres quan es refereix a qualsevol tipus d’abús sexual. Aquestes dades posen de relleu que no es pot negar o ignorar que l’abús sexual infantil existeix i que és un problema greu. També és cert que la manera de mesurar l’abús sexual és complexa: dels cops que passa, pocs són denunciats al moment, i també molt pocs són denunciats més tard. L’abús sexual infantil és encara una realitat que cal treballar per traspassar els tabús i el secretisme que l’envolta, i per poder, en darrer terme, prevenir-lo, detectar-lo i actuar en conseqüència.

Segons el primer i únic estudi realitzat a l’Estat espanyol Més d’àmbit estatal (1994) sobre abús sexual a la infància, la diferència entre nenes i nens abusats sexualment no és gaire gran: el 15% dels nois i el 23 % de les noies afirmaven haver patit abusos sexuals abans d’arribar als 18 anys. Un altre estudi realitzat a la Universitat de Barcelona Més l’any 2007, amb un mostra de 1.033, estudiants va obtenir com a  resultats que un 15,5% dels nois i un 19% de les noies van manifestar haver patit abusos sexuals abans dels 18 anys.

El Consell d’Europa, per la seva part, va publicar el novembre del 2010 un informe en què afirmava que el 20% dels nois i noies europees pateixen abusos sexuals. Aquestes dades van provocar l’inici de la campanya per prevenir i denunciar l’assetjament STOP 1 in 5. Més Aquest mateix informe confirmava que el 85% dels casos es produeixen dins de l’àmbit intra-familiar (pares, avis, germans, oncles, etc.), o en l’àmbit de confiança del nen o nena (entrenadors/es esportius, professorat, lleure, etc.). Per suposat l’esport no és aliè a aquesta realitat. Tanmateix a l’esport no hi ha més abús sexual infantil que a molts altres àmbits de la vida de les persones.

A l’esport hi ha abús sexual infantil perquè aquest existeix en tots els contextos en els que es treballa amb canalla i adolescents i que comporten la creació i el desenvolupament de relacions de confiança intenses entre adults i criatures. Des d’aquest recurs no s’advoca per restringir o canviar aquestes relacions de confiança, sinó per vetllar que aquestes relacions siguin menys jeràrquiques, més transparents i conseqüentment més saludables i segures pel o la menor que hi està involucrada.