Polítiques de prevenció actuals de l’AAS: el cas del Regne Unit

Són uns quants els països occidentals que ja tenen polítiques i procediments ferms per prevenir, detectar, informar i actuar en els casos d’ASS a l’esport. Entre ells, els més avançats són Canadà, Austràlia i els EEUU. A Europa, el Regne Unit és bon exemple de país en el que s’han emprès polítiques fermes, s’han creat molts procediments i mòduls educatius i informatius decidits a lluitar contra l’AAS, i en un futur no molt llunyà, reduir substancialment aquesta xacra a l’esport. Per això, ha estat necessari dedicar molts esforços i recursos i, sobretot, ha calgut una molt bona entesa entre les institucions que treballen per la protecció de la infància i les institucions esportives.

El Regne Unit és el primer país a Europa que ha creat i desenvolupat una unitat organitzativa especial que vetlla pel benestar d’esportistes infants i joves. Així, l’any 2001 es va fundar la Child Protection Sport Unit (CPSU) , una organització que depèn i es nodreix de la NSPCC (l’ONG més gran en protecció d’infants al Regne Unit) i Sport England (la Direcció General de l’Esport anglesa). Aquesta Unitat té per missió vetllar per la seguretat dels infants i joves que practiquen esport. El seu paper el divideixen en quatre punts:

• Són la veu líder per protegir els infants a l’esport;
• Col·laboren i aconsellen les organitzacions esportives;
• Promouen i intervenen en la confecció de les polítiques de protecció i
• Són experts i expertes independents que interpreten i s’anticipen als desenvolupaments del govern en matèria de protecció de la infància en relació als abusos i els maltractaments.

Així, el 2007 Sport England i la CPSU en nom del Ministeri de Cultura, Mitjans i Esport va publicar una guia per les famílies titulada “Ajudant a mantenir el teu fill o filla segur/a a l’esport”. Aquesta inclou una llista de control, que els pares i mares haurien de tenir present, que s’encamina a assegurar que el club tingui compromís explícit amb les bones pràctiques i la protecció de la infància. La llista diu el següent:

“Hauries de preguntar-te i preguntar al club si:

• L’entitat esportiva té una política de protecció dels nenes i nenes? Té alguna persona específica encarregada del benestar dels i les esportistes per tal que quan tinguin alguna preocupació s’hi puguin adreçar?
• L’entitat esportiva només agafa personal que hagi passat positivament l’informe policial que constata que aquella persona no té antecedents penals d’abús sexual a la infància?
• L’entitat s’assegura que els entrenadors i les entrenadores que hi treballen tinguin l’educació i la formació necessària per entrenar esportistes de curtes edats?”

El Regne Unit és l’únic país d’Europa en el que s’exigeix a les persones adultes que treballen amb canalla i jovent que presentin un informe policial confirmant tenen cap registre penal. A Alemanya, per exemple, també es fa, però la diferència és que només és obligatori en l’àmbit professional. En canvi, al Regne Unit, tot i que la persona adulta sigui només voluntària, com per exemple els pares o mares que s’ofereixen a fer d’ajudants d’entrenador/a o a treballar pel club, només ho pot fer quan ha presentat aquest informe policial.