Reconeixement institucional de l’existència de l’AAS a l’esport
L’èmfasi en reconèixer que l’AAS també té lloc a l’esport no és nou, com tampoc és nova la dificultat de les institucions esportives en acceptar que en aquest àmbit, com en qualsevol altre de la vida social, també es donen aquestes situacions. Vàries han estat les crides oficials a posar fil a l’agulla en matèria de reconèixer, alertar, tractar i prevenir l’AAS a l’esport.
Principalment ha estat des de les organitzacions de dones en l’esport, tant governamentals com no governamentals, que s’ha anat alertant de forma constant sobre el perill real que les esportistes tenen de patir AAS en el seus entorns esportius. Les organitzacions de dones són les que denuncien amb més èmfasi i claredat l’AAS, sobretot a través de campanyes mediàtiques de sensibilització i prevenció de l’assetjament sexual a nenes i dones esportistes. Per exemple, les Nacions Unides en la seva secció de dones 
va emetre declaracions en què es deia que l’objectiu era acabar amb la violència contra les dones i les nenes, i hi afegien que això també s’havia de fer en l’àmbit de l’esport.
Tanmateix en organitzacions esportives internacionals no governamentals com Women Sport International també tenen per objectiu l’eradicació de l’AAS a l’esport. El fet que només hi hagi una minoria d’organitzacions que vetllin pels drets i el benestar en el context esportiu dels homes que no compleixen amb la masculinitat hegemònica tradicional fa que en molts cercles es vegi l’AAS com un problema que només afecta les dones i les nenes. I tal com hem dit anteriorment, tot i que els perpetradors d’aquests delictes sexuals a l’esport són en la seva gran majoria homes, les víctimes poden ser tant nens com nenes i nois i noies.
La primera data important pel reconeixement institucional que l’AAS existeix a l’esport i que cal fer alguna cosa per abordar-ho és el 1998, a la segona conferència sobre Dona i Esport . En aquesta es va fer una crida a eliminar totes les formes d’assetjament i abús, violència i explotació a l’esport. Tanmateix, el 2005 el Parlament Europeu va aprovar una resolució en què instava a tots els Estats membres i a les federacions a adoptar mesures destinades a prevenir i eliminar l’AAs a l’esport.
Però és el 2007 quan el Comitè Olímpic Internacional , una de les institucions més influents en el món de l’esport, fa pública una declaració de consens sobre l’AAS a l’esport i afirma que aquest es produeix en qualsevol disciplina i a qualsevol nivell. De fet, apunta que sembla ser que succeeix amb més freqüència a l’esport de competició i d’alt nivell.
La particularitat d’aquesta declaració de consens és que té una sòlida recerca científica que l’avala. Experts i expertes de tot el món en matèria de dret, psicologia,
medicina i sociologia aporten recerques empíriques que demostren que l’esport no és una barrera per a l’AAS. Ans al contrari, es donen algunes característiques de la manera de funcionar de l’esport, com per exemple, les pròpies demandes de la competició, l’especialització primerenca o la jerarquia de poder, que fan que l’AAS pugui tenir-hi lloc, i amb molt poques opcions de ser descobert o denunciat.
Va ser el 2013 quan el ple del Senat espanyol va instar al Govern a adoptar mesures específiques per evitar l’abús sexual a l’esport, especialment en les etapes infantil i juvenil. I, finalment el maig del 2014 el Consejo Superior de Deportes conjuntament amb la Fundació Vicki Bernadet treu el que serà el primer protocol a l’Estat espanyol per vetllar per a la prevenció, detecció i actuació enfront de l’AAS a l’esport. El novembre del 2014 el Comitè Olímpic Espanyol (COE) aprova el protocol per a la Prevenció, Detecció i Actuació en els casos d’AAS.