Què diu la recerca específica en l’àmbit esportiu?

En aquest apartat es vol incidir en la importància de constatar que la recerca empírica internacional (majoritàriament occidental) ha demostrat i demostra que l’AAS existeix a l’esport. Així, malgrat que hi ha diferències notables entre les dades recollides segons els països -principalment degut a la dificultat de definir, recollir, mesurar i interpretar les dades sobre AAS-, l’objectiu d’aquesta secció és mostrar que  l’AAS és una realitat innegable al món de l’esport.  

A Canadà, el percentatge d’abús sexual se situa just per sota del 10%. Mentre un 22% de les atletes diuen haver patit assetjament o abús sexual a l’esport, el 9% manifesten que les relacions sexuals van ser forçades . En una altra recerca es ressalta que el 27% de nois i noies atletes-estudiants han experimentat alguna forma d’assetjament sexual .

A Austràlia l’any 2002 es va publicar un estudi en què s’assevera que el 31% de les noies i el 21% dels nois esportistes han patit abús sexual. D’aquests, el 41% de les noies i el 29% dels nois han estat sexualment abusats en el context de l’esport.

A Dinamarca un estudi en què es van examinar 160 judicis sobre abús sexual a l’esport, es va observar que 2/3 de les víctimes eren nens i nenes amb una mitjana de 12 anys. D’aquestes, el 71% practicaven esport individual i el 90% a nivell recreatiu. Tots el perpetradors eren homes, tot i que a Dinamarca el 37% de les persones que entrenen són dones.

A la República Txeca es va dur a terme una investigació sobre la relació entrenador/a - atleta i es va observar que el 36% d’atletes havia patit contacte físic no desitjat per part del seu entrenador. Mentre, el 74% coneixia alguna atleta que havia mantingut relacions sexuals amb el seu entrenador, i el 86% havia sentit rumors en la mateixa línia.