Recorregut històric de la visibilització i la denúncia de l’AAS a altres països

El primer cas d’abusos sexuals a l’esport que es va fer públic va ser el 1993, al Regne Unit, quan l’entrenador olímpic de natació, Paul Hickson, va ser denunciat per delictes sexuals contra nedadores adolescents que havien estat al seu càrrec durant els Jocs Olímpics de Seül-88. Paul Hickson es va escapar a França i no va ser fins el 1995 que va ser jutjat i sentenciat a “17 anys de presó per 15 delictes sexuals, incloses 2 violacions.”

A Canadà, 1996, l’entrenador d’hoquei gel Graham James va ser denunciat per Sheldon Kennedy, un jugador professional, d’abusos sexuals continuats durant anys. Sheldon tenia 14 anys quan els abusos van començar. El gener del 1997 Graham James es va declarar culpable i va ser empresonat durant 3 anys i mig.

Fora del món anglosaxó hi ha hagut també casos públics d’AAS. A Alemanya el 1995 Karel Fajfr, un entrenador internacional d’èxit en patinatge sobre gel, va ser jutjat per l’abús sexual a joves atletes que estaven al seu càrrec.

També a Noruega el 1998 es conegué un altre cas:  l’entrenador del corredor de 800 metres Vebjørn Rodahl, medallista d’or olímpic, va ser expulsat de la Federació Noruega d’atletisme, i conseqüentment del seu club, per haver abusat de dues atletes. El cas mai va arribar a judici però va posar en evidència que el sistema esportiu noruec no tenia el mecanisme adequat per afrontar aquests casos.