Nascuda a Els Guiamets (El Priorat) el 1915, Neus Català es va establir més endavant a Barcelona, on es va implicar en la lluita antifeixista i comunista. Diplomada en infermeria, durant la Guerra Civil va ser cap sanitària en una colònia d’infants refugiats. El 1939 va marxar exiliada a França.
En aquest país va participar en la resistència contra els nazis, fins que que la van detenir el 1943. Va ser deportada al camp d’extermini de Ravensbrück, on va formar part de l’anomenat “comando de les gandules”, un grup de dones que boicotava la fabricació de les armes que es fabricaven a una fàbrica de Holleischen. Van aconseguir inutilitzar uns deu milions de bales i van espatllar nombrosa maquinària d’armament.
Un cop alliberada el 1945, va tornar a França, on va continuar la lluita antifranquista, i va ser distingida amb nombrosos reconeixements: la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2005), la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona (2014) i el Premi Catalana de l’Any 2006. Morí a Els Guiamets el 2019 als 103 anys d’edat.
A més de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, la ciutat va homenatjar Neus Català el 2022 dins del cicle Primavera Republicana, en una intervenció artística a la Model, amb sis retrats de dones que van lluitar pels valors republicans.
Imatge principal: Fundació Neus Català