Concretament, són 7 als barris de Trinitat Vella, 7 al de Sant Andreu, 5 a de La Sagrera, 5 al del Bon Pastor, 2 al de Navas, 2 al del Congrés i els Indians i 2 al de Baró de Viver. Entre els equipaments que actuen com a refugis climàtics hi ha interiors com biblioteques, canals de gent gran o centres cívics, i exteriors com parcs i jardins.
Els més de 350 refugis que hi ha la ciutat estan recomanats per a persones vulnerables a la calor, nadons, gent gran o persones amb malalties cròniques, sempre que no necessitin atenció mèdica. Tenen bona accessibilitat, àrees de descans, aigua, ombra i són segurs. Són espais gratuïts, amb l’excepció de les piscines municipals de la ciutat, que enguany es convertiran totes en refugis climàtics i es regularan segons el preu públic fixat.
Hi ha altres zones a l’espai públic que també poden esdevenir àmbits de confort tèrmic que combinen la creació d’un espai d’ombra i estada amb la funció de generació d’energia renovable. En total n’hi ha 4 al districte, totes en pèrgoles fotovoltaiques: a la del Bon Pastor, a la plaça de Pilar Miró (Baró de Viver) i dues al parc de la Trinitat Vella, al circuit de modelisme i al nus de la Trinitat.
El 98% dels barcelonins i barcelonines té un refugi climàtic a menys de 10 minuts de casa i el 68% en té un a menys de 5 minuts. Al web dels refugis climàtics es poden consultar els horaris d’obertura. A més també hi ha un mapa per cercar els refugis més propers.