El 1897 es van incorporar a Barcelona els pobles de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí de Provençals, Sants i les Corts, unes annexions que van triplicar el terme municipal i disparar la població. El 1904 va ser el torn d’Horta. El 1920 es van incorporar 900 hectàrees no habitades de l’Hospitalet per fer-hi el port franc. El 1921 el procés semblava que es tancava amb la incorporació de Sarrià però 23 anys després encara hi havia dos territoris que havien de tancar la configuració de la Barcelona actual.
Des de 1929 existia un projecte perquè Barcelona absorbís la resta de municipis situats entre el Besòs i el Llobregat que mai es va executar per la banda del Llobregat però sí que es va fer al Besòs. L’actual del Bon Pastor era una part del territori que formava part dels termes municipals de Santa Coloma de Gramenet i de Sant Adrià del Besòs, que s’estenien a banda i banda del riu.
Els primers polígons de cases barates que van començar a configurar el territori es van construir el 1929 en territori colomenc. En el moment de la seva construcció un dels polígons ja va ser anomenat Baró de Viver, mentre que l’altre, situat al Bon Pastor, va rebre el nom de Milans del Bosch.
L’annexió d’aquest territori va ser efectiva l’1 de gener de 1945 però els habitants ja sabien des de gairebé un any abans que esdevindrien barcelonins. El 4 de gener de 1944 ja s’havia publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el amb què se segregava el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i s’agregava a Barcelona el territori situat al marge dret del riu Besòs.