El Baròmetre semestral es basa en dades obtingudes mitjançant entrevistes telefòniques a vuit-cents barcelonins i barcelonines amb dret a vot a les eleccions municipals. L’enquesta s’inclou en el Pla d’estudis sociològics (PES). El treball de camp per a aquesta edició va tenir lloc del 25 de novembre al 4 de desembre de 2024.
Pel que fa a la valoració de la gestió municipal, el balanç és positiu: un 57,6% dels enquestats l’aproven i consideren que és normal, bona i molt bona, davant un 36,9% de valoracions crítiques. L’Ajuntament és la institució més ben valorada i l’única que registra un balanç positiu, si bé destaca l’evolució favorable de la valoració de la Generalitat en aquests mesos.
Un 46,4% considera que la situació econòmica de la ciutat ha millorat, però el 36,4% creu que la seva economia domèstica ha empitjorat. Tot i això, el 42% pensa que l’economia de la seva llar millorarà amb el nou any.
L’accés a l’habitatge, un problema creixent
La seguretat és la preocupació principal de la ciutadania, amb el 28,9% de les respostes, mentre que l’accés a l’habitatge guanya pes en segona posició, amb el 28,8% de les respostes i amb un increment de més de 12 punts en només sis mesos. La neteja (5,4%) i el turisme (5%) són el tercer i el quart problema, però a una gran distància.
El Baròmetre inclou una sèrie de preguntes específiques sobre aquest tema, atesa la seva rellevància. El 94,3% dels entrevistats reconeixen que Barcelona té un problema amb l’habitatge, i el 68,8% d’aquests consideren que és un problema molt greu. En l’àmbit personal el cost de l’habitatge suposa un gran problema per al 35,3% dels barcelonins entrevistats i assumible per al 18,8%; per al 45,8% de les persones entrevistades no suposa un problema.
El 34,1% de les persones entrevistades viuen de lloguer, i el 56%, en habitatges de propietat, un percentatge que es divideix entre els que encara paguen hipoteca (22,4%) i els que ja l’han pagat (33,5%). Hi ha un 7,5% que viu en un pis cedit o heretat i un 1,3% que paga per l’ús d’una habitació o espai compartit.
La ciutadania critica la resposta de les diferents administracions a aquesta problemàtica: l’Ajuntament és la instància amb una valoració menys negativa, amb un 3,5, enfront del 3,3 de la Generalitat i el 2,9 del Govern espanyol. El 76,9% dels enquestats pensen que els partits polítics tenen l’obligació d’arribar a acords en temes importants que afectin la ciutadania de Barcelona.
Finalment, s’ha demanat als entrevistats que valorin la utilitat d’un seguit de possibles mesures per millorar aquesta problemàtica. La promoció d’habitatge públic és la mesura que obté més suport (8), seguida de la limitació dels habitatges d’ús turístic (7,6) o de la regulació dels preus del lloguer (7,4). La creació d’ajudes o subvencions per facilitar l’emancipació dels joves obté una valoració d’un 6,9, i les ajudes als grups econòmicament vulnerables, d’un 6,5. Afavorir la construcció i la rehabilitació de pisos per part del sector privat obté un 6,1.
Valoració dels líders polítics
L’escenari de renovació de bona part dels lideratges de les diferents formacions polítiques ha fet que hi hagi un grau de desconeixement força elevat dels caps actuals de les formacions, amb l’excepció de l’alcalde, Jaume Collboni, que té una notorietat important. La puntuació que donen als diferents líders dels grups municipals és la següent:
- Jaume Collboni (PSC): 4,8
- Elisenda Alamany (ERC): 4,9
- Jordi Martí Galbis (Trias×BCN-Junts): 4,8
- Janet Sanz (BComú): 4,3
- Daniel Sirera (PP): 3,3
- Gonzalo de Oro-Pulido (Vox): 2,4
La intenció de vot del PSC és del 14,4%, 2,5 punts per sobre dels resultats obtinguts a les eleccions del 2023. En canvi, la resta de formacions experimenten una clara tendència a la baixa: BComú (8,7%), ERC (5,8%), Trias×BCN-Junts (5,7%), la CUP (3,8%), el PP (2,4%) i Vox (1,1%).