L’arribada del mes de novembre marca un punt d’inflexió en el calendari: s’escurça el dia i arriba el fred. Antigament, en les societats ramaderes i agràries, aquesta data marcava el final del cicle. Per això Tots Sants és una festa tan assenyalada. I la millor prova de tot plegat ens la proporciona el refranyer, un recull de saviesa popular que ens parla de les feines del camp, de l’arribada de la foscor i del fred i també ens anomena un bon reguitzell de productes típics d’aquesta època.
Tot i que cada vegada hi ha més poca gent que es dediqui a l’agricultura, la nostra societat és una societat pagesa que durant mil·lennis s’ha dedicat al conreu del camp, a la ramaderia i a la pesca. Per això en el refranyer són tan abundants les dites que es refereixen a aquestes feines, un coneixement oral que es transmet de generació en generació a través de dites i refranys. Així podem saber que pels pastors, el mes de novembre és el moment de baixar els ramats de les muntanyes i és quan se’ls acaba la feina: ‘De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys’. I amb els ramats a casa, és l’època de filar: ‘Qui de Tots Sants a Nadal no fila tot l’any sospira’.
Al camp és el moment de llaurar i sembrar (‘Per Tots Sants, sense trigar, treu l’arada a llaurar’, ‘Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar’), però de fer poca cosa més: ‘Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats’. És hora de recollir-se i proveir-se per a passar l’hivern, una època poc productiva en les feines del camp. Pels caçadors també s’acaba la temporada perquè amb l’arribada del fred i la foscor, els animals hivernen: ‘Per Tots Sants, caçador, plega els rams’.
Un altre tema central és l’escurçament de les hores de sol i l’allargament de la nit. Els celtes, els precursors de la festa actual de Tots Sants, dividien l’any en dues etapes: la de claror i la de foscor i, precisament, a principi de novembre començava aquesta darrera. Fins al solstici d’hivern, el 21 de desembre, el dia s’escurçarà cada vegada més. La cristianització va saber lligar molt bé aquest període a partir de dues festes: ‘De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l’any’ i també ‘El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà’.
‘De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar’ és un dels refranys més coneguts del calendari, que es completa amb un bon reguitzell de variants que conviden a abrigar-se bé: ‘Per Tots Sants abrics i guants’ o ‘Per Tots Sants, agafa els pantalons de vellut’. Això vol dir que, almenys antigament, el fred començava a fer-se més intens el mes de novembre: ‘Per Tots Sants (1-11)el fred és al camp, per Sant Martí (11-11) és al camí, per Santa Caterina (25/11) és dintre la cuina’. També hi ha moltes dites que marquen l’entrada de l’hivern entre Tots Sants i Nadal: ‘De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal’, ‘Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat’, ‘De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar, tant s’hi val’…
Temps ha, un dels senyals inequívocs que havia arribat el fred era que els insectes, sobretot mosques i mosquits, es morien: ‘Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades’. Però actualment això és difícil d’aplicar perquè amb la climatització de la majoria d’edificis hi ha mosques tot l’any.
Però Tots Sants també és època de moltes menges típiques. Les més conegudes són les castanyes i els panellets, tal com diu la popular cançoneta: ‘Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l’any bombons’. També hi ha ‘Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes’, perquè l’arribada de la tardor porta un bon reguitzell de fruites del bosc com ara castanyes, caragols, glans i, sobretot, bolets: ‘Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs’ i també ‘Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs’.
Trobaràs tota la informació sobre Tots Sants i la Castanyada 2024 clicant aquí.