En el marc del cicle Barxiluna برشلونة :(Des)memòria del passat i present islàmic, s’han organitzat tres activitats per reflexionar sobre la història i el patrimoni, la museografia i el currículum educatiu al voltant del fet islàmic. La rellevància del fet islàmic prové de la important vinculació històrica i present de la ciutat de Barcelona amb l’islam. En primer lloc, va formar part d’al-Àndalus des del 718 fins a l’any 801. En aquell temps, la ciutat era coneguda com a برشلونة (Barshilūna o Barshaluna). Estem parlant, doncs, de gairebé un segle d’història. Més endavant, es van quedar a la ciutat persones de religió musulmana (sovint anomenades mudèjars). Durant l’època medieval i l’entrada a l’edat moderna, també sembla documentada la presència de persones musulmanes esclavitzades. Aquesta qüestió es va plantejar en la taula de treball “Història i patrimoni”. Amb la taula rodona i debat “Història i patrimoni” es va posar en relleu la necessitat i l’obligatorietat de valorar el passat i el present islàmic de la ciutat de Barcelona, i així donar compte de la seva realitat plural i diversa, no només en el llegat material, sinó també en la manera com s’ha tractat la història de les persones musulmanes en la historiografia, la ciència, l’aportació en l’urbanisme, etc.
I, posteriorment, en la visita i l’espai de debat “Museus (im)possibles: de les narratives històriques al relat museogràfic”, organitzada al Museu d’Història de Catalunya, referent en la divulgació de la història i del patrimoni col·lectiu a Catalunya. Per aquesta raó, es va preparar una visita a l’exposició permanent, “La memòria d’un país”, que ofereix una visió històrica sintètica i global del passat i el present de Catalunya. En relació amb l’interès en la narrativa museogràfica sobre el fet islàmic, la visita es va centrar en l’àmbit titulat “El naixement d’una nació”. En aquesta visita s’introdueixen les influències econòmiques i religioses durant l’època d’al-Àndalus. Conseqüentment, es va reflexionar al voltant de com s’ha divulgat fins ara la història i el patrimoni islàmic a Catalunya i quin pes ha tingut la construcció de “l’altre musulmà” en la configuració del relat del museu i de la col·lecció.
En la tercera activitat, “el currículum” emmarcat des de l’esfera educativa, es va proposar generar un nou espai de debat i treball sobre com s’ha transmès la història i la presència islàmica en diverses assignatures del currículum educatiu català, posant una atenció especial en els llibres de text i les narratives de la història de l’islam i la població musulmana. L’objectiu era analitzar la presentació del món musulmà, els fets històrics, els aspectes geogràfics, les dimensions econòmiques, polítiques i socials, etc., presents en els llibres de text que es treballen amb l’alumnat. Aquest treball es va fer a través d’un procés participatiu i reflexiu, en el qual es va posar en relleu la rellevància del currículum escolar i l’espai, i la referència que dedica a l’element islàmic. A partir de l’anàlisi de textos de les principals editorials, la perspectiva antiracista i experiències vinculades amb l’àmbit educatiu, es van analitzar de manera conjunta els continguts, discursos i formes de representació de l’islam en els llibres de text que s’utilitzen avui dia en l’àmbit català i es van debatre algunes mesures concretes per resoldre aquesta forma de racisme que es reprodueix en aquest entorn.
#Barxiluna. (DES)MEMÒRIA DEL PASSAT I PRESENT ISLÀMIC. EL CURRÍCULUM OCULT:
- DIA: dissabte 20 de maig de 2023
- Hora: de 11.00 a 13.00 hores
- LLOC: Escola Estel (carrer de Felip II, 54. Districte de Sant Andreu)
- INSCRIPCIONS: cal inscripció prèvia mitjançant correu electrònic a espaiavinyo@bcn.cat. Places limitades!
Aquesta és la quarta activitat de la línia “Barxiluna برشلونة: (des)memòria del passat i present islàmic”, organitzada per l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura i l’Oficina d’Afers Religiosos, amb la col·laboració del Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu.
De nou, es torna a posar el focus en l’esfera educativa, aquesta vegada amb aquelles qüestions que no formen part del currículum oficial, titulada “El currículum ocult”.
El currículum ocult s’entén com a “el conjunt d’experiències, implícites i explícites, que constitueixen les vivències de l’alumnat en els centres”. En aquest sentit, més enllà d’allò que està escrit, es proposa generar coneixement sobre aquestes experiències que es donen en el sistema educatiu català. Per tant, cal reflexionar sobre l’estructura educativa i les dinàmiques de diferenciació que viu l’alumnat musulmà en els diferents àmbits de la seva escolarització, les expectatives acadèmiques, les resistències en la incorporació del menú halal, les festivitats i pràctiques religioses, com passa per desapercebuda la incorporació de prejudicis i falses creences, entre altres situacions.
El tractament de tot allò musulmà a les aules, juntament amb la perpetuació de valors i ideals, generà les següent qüestions: Com treballar el reconeixement i respecte dels marcs culturals específics de diferents grups socials? Com s’utilitza la diversitat a l’aula? Quines pràctiques introduir per al respecte a la diversitat religiosa, i per treballar en els prejudicis i estigmes de l’alumnat musulmà?
Aquesta sessió serà dinamitzada per l’Associació d’Estudiants Musulmans.
Amb la participació de:
- Associació d’Estudiants Musulmans: entitat integrada per estudiants musulmans de les universitats de Barcelona. L’entitat va néixer l’octubre del 2021, amb l’objectiu de respondre i reconèixer les dificultats de l’alumnat musulmà en el sistema educatiu. El seu interès és potenciar l’experiència estudiantil, a més de facilitar el camí acadèmic de l’alumnat musulmà i els reptes que ha d’afrontar. Organitzen diversos projectes d’intervenció, reforç escolar, tallers de salut mental i orientació, i també mentories i activitats orientades al conjunt de la ciutadania amb l’objectiu de sensibilitzar i compartir espais.
- Yousra Touri El Mansouri: educadora social de professió i vocació. Nascuda a Vic (Catalunya) però d’arrels nord-africanes. Ja d’adolescent es va interessar per la identitat, el dol migratori, el racisme, etc. Per aquesta raó, a part d’exercir a l’entitat de Càritas com a tècnica social, també comparteix espais de formació, xerrades i activisme virtual a través del seu compte d’Instagram. Tot i tenir experiència en diverses branques, se centra i especialitza en l’acompanyament de persones que han fet un procés migratori, sempre des d’una perspectiva antiracista i feminista.
- Pinan 450f (ment en pau): és un projecte musical fundat l’any 2015 a la ciutat de Barcelona. Actualment format per Màrius Alfambra (guitarra i teclats), Carme Martínez (trompeta), Adnan X (veu i composició) i Mamtik (dj.). És un col·lectiu a mig camí entre una banda clàssica i un grup de música urbana actual. Són els creadors d’èxits com Clara i Omar – Garbí i Gregal (2021), L’últim ball (2023), Chanclas y shawarmas (2023) i el seu últim àlbum En tierra de nadie (2023), un recorregut musical i de líriques amb reivindicacions sobre identitat, la figura materna i de lluita contra el racisme als esports.
Pots recuperar el material de les tres primeres activitats de la línia #Barxiluna a continuació:
TAULA RODONA I DEBAT “HISTÒRIA I PATRIMONI”:
- VÍDEO DE LA TAULA RODONA AQUÍ!
- VÍDEO RESUM-CONCLUSIONS DE LA TAULA RODONA AQUÍ!
- ESCOLTA EL PODCAST AQUÍ!
- LLEGEIX LA CRÒNICA AQUÍ!
MUSEUS (IM)POSSIBLES: DE LES NARRATIVES HISTÒRIQUES AL RELAT MUSEOGRÀFIC:
ESPAI DE TREBALL I DEBAT: EL CURRÍCULUM EDUCATIU: