L’alumnat de l’Institut Narcís Monturiol de Sant Andreu han col·locat les Stolpersteine, llambordes de memòria, en record d’Antonio Guillamot Bellvé i Roberto Llaneza Rodríguez. Aquestes són les últimes de les deu llambordes que s’han col·locat durant el curs 2023-2024 per recordar a les persones deportades als camps de concentració nazi a l’últim domicili on van viure de manera voluntària.
La llamborda en record a Antonio Guillamot Bellvé s’ha col·locat al carrer Equador 25 de les Corts el 13 de juny i a l’acte hi ha assistit la seva familiar Lídia Guillamot. Antonio Guillamot va néixer a Barcelona el 21 de desembre de 1904 va néixer a Barcelona. L’any 1939 va marxar a l’exili i, amb la derrota de l’exèrcit francès, va ser capturat per les tropes alemanyes. Va ser empresonat al Frontstalag 140 a la localitat de Belfort, i després traslladat a l’Stalag XI-B, a Bad Fallingbostel. Des d’allà el van deportar a Mauthausen el 27 de gener de 1941. El 30 de juny de 1941 va ser enviat a Gusen on va ser assassinat el 4 d’agost de 1941.
Al carrer Gavà 83, a la Bordeta, es va col·locar la llamborda de memòria que homenatja a Roberto Llaneza Rodríguez el 18 de juny. L’acte va comptar amb la presència del seu net Jaume Llaneza i el seu nebot-net, Ferran Castells, entre altres familiars. Roberto Llaneza Rodríguez va néixer el 28 de juny de 1902 a Oviedo, des d’on la família es va traslladar a Barcelona. El 1939 va emprendre el camí de l’exili cap a França. Va estar internat en un camp de refugiats i es va allistar a les Companyies de Treballadors Estrangers. Amb la derrota de l’exèrcit francès va ser capturat per les tropes alemanyes i empresonat a l’Stalag VIII-C, a Zagan (Polònia). El novembre de 1941 el van traslladar a l’Stalag XII-D, prop de Trèveris, des d’on va ser deportat a Mauthasen, on va arribar el 25 de gener de 1941. El 30 de juny de 1941 va ser enviat a Gusen on va ser assassinat el 26 de gener de 1942.
El curs 2023-2024 s’han col·locat deu noves Stolpersteine
Amb aquestes dues llambordes es tanca el tercer curs del programa Stolpersteine, llambordes de memòria, promogut per la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona juntament amb l’Amical Mauthausen i l’Amical Ravensbrück, que han treballat conjuntament amb centres educatius de la ciutat.
L’edició d’enguany ha comptat amb la participació de cinc instituts de quatre districtes diferents: Institut Icària (Sant Martí), Institut Dolors Aleu i Institut Martí Pous (Sant Andreu), Institut Vila de Gràcia (Gràcia), Institut Narcís Monturiol (Horta-Guinardó). Aquesta és una activitat amb encaix curricular garantit i així ho demostren les pròpies avaluacions dels centres que són plenament conscients d’aquesta formació.
El projecte Stolpersteine també té una gran acceptació entre els districtes. Aquest any se n’han col·locat a sis districtes diferents: Sant Martí, Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Les Corts i Sants-Montjuïc. El curs que ve es col·locaran deu llambordes més i comptarà amb la participació de cinc instituts. Podeu consultar els detalls de totes les que s’ha col·locat fins ara en aquest enllaç.
Les Stolpersteine, una iniciativa de l’artista alemany Günter Denmig, van néixer durant els anys noranta en el context de la reunificació d’Alemanya. En contraposició als grans projectes memorials, les llambordes de memòria aposten per una perspectiva més micro del record. Actualment, es poden trobar més de 100.000 d’aquestes llambordes de memòria en una vintena de països.