CONSULTEU TOTA LA INFORMACIÓ AQUÍ!
Tot el programa del dia 28 de febrer de les jornades està concebut per fer el balanç de les accions dutes a terme els darrers anys per al compliment d’aquest dret en el marc de la Barcelona intercultural. A la seu Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món, Eduardo Vieytez, degà de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Deusto farà la conferència “La gestión pública de la diversidad religiosa: desafíos y propuestas”, i posarà el marc introductori a les temàtiques de les quatre taules de treball que seguiran a continuació: l’estat actual del compliment dels acords del 1992, les celebracions i festivitats religioses a l’espai públic i la seva significació i simbolisme a la ciutat, l’exercici del dret a la llibertat religiosa en l’àmbit laboral i l’auge de les comunitats digitals d’àmbit religiós i espiritual. Després de la presentació de les darreres publicacions de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) de les jornades del 2020 i 2021 que versaven al voltant de l’estat de la llibertat religiosa i la significació del binomi religió-secularisme, s’acabarà amb una visita a la col·lecció del Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC) “Viatges sagrats. La humanitat i les religions”, una visita per destacar la cooperació entre diferents conviccions i espiritualitats que permetrà valorar el patrimoni de diferents tradicions minoritàries.
Després d’una jornada eminentment de valoració i de treball, us presentem les quatre activitats que seguiran els dies 1 i 2 de març i que volen posar de manifest la presència de la religiositat a Barcelona, la seva gestió i la constatació del seu valor.
ACTIVITATS GRATUÏTES, INSCRIVIU-VOS AQUÍ!
La presència jueva a Barcelona en els arxius (1 de març)
→ Lloc: Catedral de Barcelona (pla de la Seu, s/n, districte de Ciutat Vella)
La visita guiada a l’exposició “Memòria jueva a la Catedral de Barcelona”, a càrrec del mossèn Robert Baró, director del Secretariat Diocesà de Patrimoni Cultural, permetrà accedir a documents històrics sobre la comunitat jueva medieval de Barcelona. És una selecció que forma part del conjunt de 40.000 pergamins medievals que alberga la Catedral de Barcelona. Un volum de documentació arxivística medieval del tot singular i en la qual es troben milers de referències a la comunitat jueva de la ciutat. S’obre al públic, una important selecció d’aquesta col·lecció gràcies a la col·laboració de la plataforma cultural jueva Mozaika i la Catedral de Barcelona, que marca una fita històrica, especialment a Barcelona, però també a Europa.
Des de l’edat mitjana, l’Arxiu de la Catedral de Barcelona ha conservat milers de pergamins i llibres que expliquen la història de la ciutat. Una part significativa d’aquesta història està relacionada amb la comunitat jueva de Barcelona que, almenys des del segle IX, ha conviscut i compartit la vida diària amb la comunitat cristiana. A l’arxiu podem trobar tota mena de documents legals (compres, lloguers, testaments, etc.) que ens ajuden a reconstruir la vida de les persones que van viure al Call. Visitar l’Arxiu Antic, construït el 1535, és entrar de manera directa al passat. El seu mobiliari original ens permet entendre la quantitat de documentació que es conservava en aquest indret i la seva ordenació. A través d’una mostra de documentació original relativa a la comunitat jueva (escrita en llatí, hebreu i català) descobrirem quin tipus d’informació contenen aquests testimonis escrits.
El futur espai interconviccional de Montjuïc (1 de març)
→ Lloc: Biblioteca Funerària al Cementiri de Montjuïc, Col·lecció de Carrosses Fúnebres (carrer de la Mare de Déu de Port, 56-58, districte de Sants-Montjuïc)
Aquest projecte d’espai interconviccional, presentat per Miquel Trepat, director general de Cementiris de Barcelona, permetrà que les diferents comunitats religioses puguin desenvolupar les seves tradicions funeràries i es pugui garantir que les pràctiques de purificació del cos les faci la mateixa comunitat.
La relació amb la mort i el dol juguen un paper fonamental en pràcticament totes les religions i tradicions espirituals del món, i evidentment de la nostra ciutat. Això és degut, en gran part, a l’obvietat de l’existència de la mort, a la necessitat de dotar d’una lògica allò desconegut, el que passa després del cessament de la vida, i a la necessitat de donar un sentit des del més sagrat tant a les morts com als possibles escenaris amb què es pot trobar després. A banda del concepte i la significació de la mort per totes les conviccions, també existeix la importància que es dona transversalment al comiat comunitari, en el qual intervenen els símbols, l’ajuda durant el temps del dol, l’espai de repòs de què disposa el cadàver abans de gestionar el comiat, els rituals o la cura del cos del difunt.
La presentació es farà a la Biblioteca Funerària, que es troba al costat de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres. La Biblioteca Funerària, amb més de 2.000 llibres d’àmbit funerari, és la més important d’Espanya i la segona més important d’Europa. Els exemplars ajuden a entendre els rituals funeraris practicats per diferents civilitzacions, des de la prehistòria fins a l’època actual, amb un esment especial a la civilització egípcia. La Col·lecció de Carrosses Fúnebres, única a tot el món i que les persones assistents a la presentació també podran admirar, mostra com s’han adaptat els nous hàbits funeraris a l’hora de transportar els seus difunts fins als cementiris.
L’educació en la diversitat, eina clau per fer créixer en valors (2 de març)
→ Lloc: Oficina d’Afers Religiosos, OAR (carrer del Comerç, 44, districte de Ciutat Vella)
Des de l’any 2008, l’Oficina d’Afers Religiosos disposa d’una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de secundària i dels darrers cursos de primària per donar a conèixer la diversitat religiosa de la ciutat i facilitar la trobada entre comunitats religioses i estudiants en els mateixos centres de culte. A més d’aquesta proposta, que ja es coneix des de fa anys, l’any 2021 l’OAR va implementar altres eines i recursos amb els quals es treballa, dins i fora de l’aula, per educar en la diversitat de la nostra ciutat, fer-ne consciència i fer-la visible. La presentació del catàleg d’eines i recursos educatius de l’OAR anirà a càrrec de Lorena Spinola, tècnica referent d’educació de l’OAR.
La diversitat cultural i religiosa és, entre d’altres, un element enriquidor que conviu en tots els àmbits de la nostra societat, inclosa la comunitat educativa, i esdevé un reflex de la diversitat de la ciutat. Conèixer i entendre aquesta pluralitat cultural i religiosa són eines claus que permeten educar i fer créixer en valors i, així, vetllar per la bona convivència i el respecte. No solament és necessari respectar aquesta diversitat, sinó que esdevé una eina d’aprenentatge eficaç. Per mitjà de diverses activitats educatives, des de l’OAR es vol facilitar el coneixement i reconeixement d’aquesta pluralitat religiosa present a la ciutat, generant espais de formació, participació i diàleg entre les diferents creences i la ciutadania.
Parròquia de Sant Jordi, el primer temple ortodox romanès d’obra nova (2 de març)
→ Lloc: Parròquia de Sant Jordi – Patriarcat de Romania (carrer de Capella, 25, districte de Sant Andreu)
La visita guiada a la parròquia de Sant Jordi, primer centre de culte monumental d’una tradició religiosa minoritària a Barcelona, anirà càrrec del pare Aurel Bunda, rector de la parròquia. Aquesta parròquia cristiana ortodoxa, creada el 2001, va iniciar la seva construcció l’any 2011 en un edifici de nova planta en un terreny petit, però ben situat. El seu estil, conegut com a estil brâncovenesc*, és inusual a l’arquitectura barcelonina, amb una galeria porxada característica, a dos nivells, al pis superior, i un cimbori octogonal espectacular coronat amb una cúpula que porta la imatge del pantocràtor. A l’edifici annex, de tres plantes, es troben els despatxos parroquials i una galeria exterior, a més de l’ascensor que uneix totes les plantes. Des del pati s’accedeix també a la planta soterrània on es troben les aules, altres estances de l’església i la sala d’actes. Aquesta sala esdevé un espai representatiu que rememora les voltes de molts centres de culte romanesos, en aquest cas amb una tècnica local catalana, la volta de maó de pla o volta catalana. Al seu costat, el campanar i el discret edifici parroquial de maó. En són elements destacats, els maons artesanals fets a Piera que contribueixen a la personalitat de tota la construcció i la pintura de les parets, realitzada amb la tècnica del fresc propi del romànic, com el que es troba a la Vall de Boí (utilitzant la mateixa tècnica que es feia servir a l’edat mitjana).
Es tracta d’un edifici dissenyat pensant en la seva sostenibilitat i respectant les condicions ambientals de l’entorn. Ocupa una superfície de 800 metres quadrats i té capacitat per a 300 persones. El conjunt està pensat com un recinte amb un caràcter espiritual marcat i roman sempre obert a totes les persones que vulguin visitar-lo. En el marc de l’espiritualitat cristiana, la parròquia ha desenvolupat des dels seus inicis una activitat social important.