La guia definitiva del vocabulari geganter

31/03/2020 - 14:34

Saps què és un espiell? I la diferència entre un nan i un capgròs? Què és un gegant centenari? I un gegantó? Descobreix-ho aquí!

Els gegants són uns dels elements més antics que encara avui passegen i ballen per les festes i actes tradicionals de Barcelona i d’arreu. Diuen que no hi ha festa sense gegants. Certament, d’ençà del segle XV, la major part de les solemnitats de la ciutat han comptat amb els entremesos i, especialment, amb els gegants. Actualment Barcelona és la ciutat més gegantera del món, amb més de quatre-cents gegants, gegantons i gegantets que pertanyen a barris, esglésies, entitats i escoles.

Tot seguit us presentem un recull del vocabulari del món geganter.

  • Atribut: element que porta un gegant i l’identifica: corona, ceptre, barret, ram de flors, almorratxa, llibre, turbant, ulleres, espasa…
  • Ball: dansa dels gegants. Pot tenir coreografia i música pròpies, o no, i es pot fer enmig de la cercavila o en un espai delimitat.
  • Ball propi: dansa que identifica una parella de gegants i que es fa en els moments més especials de la festa. Els balls propis solen tenir música i coreografia pròpies. A Barcelona n’hi ha una trentena.
  • Banda: formació musical més o menys nombrosa de músics de vent i de percussió. La més antiga de Barcelona és la Banda Municipal, del 1886, i cada 24 de setembre a les dotze del migdia interpreta el Ball dels Gegants de la Ciutat.
  • Bastaix: persona que es dedicava a descarregar les embarcacions al port. A Barcelona històricament havien portat els gegants a les processons. També eren anomenats camàlics o macips de ribera.
  • Cabeçut, cabet, cabut o nano: capgròs.
  • Caixa: tabal o timbal.
  • Cap de colla: persona responsable de la colla en la seva actuació al carrer. Normalment és qui gestiona l’assistència de geganters i músics a les activitats, pacta els intercanvis i crea el calendari de sortides.
  • Capgròs: cap que es recolza sobre les espatlles del portador, que hi veu a través de la boca de la figura. Aquest entremès fa la sensació d’una persona amb el cap gros i no s’ha de confondre amb el nan, que és una persona petita. A Barcelona hi ha capgrossos d’ençà del 1769. Actualment s’hi compten més de cent capgrossos, entre els quals es destaquen els Capgrossos Macers de la Ciutat, el Vellet i la Velleta dels Capgrossos de Gràcia, el capgròs Vicenç de Sarrià i l’Home dels Nassos.
  • Carcassa: part corpòria d’una figura festiva, constituïda per diversos elements, com ara el cos, les mans, el cap i els braços.
  • Carregador: geganter que s’introdueix dins el gegant i el fa ballar.
  • Cartó pedra: material fet a base de pasta de paper o cartó endurit, amb què són fets la major part dels entremesos.
  • Cavallet: part interior d’un gegant tradicional, pensada per tal que el geganter s’hi introdueixi i porti el gegant còmodament.
  • Cercavila, desfilada o passacarrers: comitiva festiva pels carrers i places d’un municipi.
  • Cobla: formació musical majoritàriament de vent, que compta amb onze músics que toquen dotze instruments: el flabiol i el tamborí, dues tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i el contrabaix. Tot i que pot interpretar música de tota mena, la cobla va molt associada a la sardana. A Barcelona n’hi ha unes quantes, com ara la Sant Jordi – Ciutat de Barcelona o la Cobla Rambles.
  • Cobla de tres quartans: formació musical integrada per tres músics, que toquen quatre instruments. Habitualment, és una cornamusa o sac de gemecs, un flabiol, un tamborí i una gralla o tarota.
  • Colla gegantera: col·lectiu format per persones, normalment voluntàries, que s’encarreguen de gestionar uns gegants i fer les sortides i intercanvis, preparar els balls, assajar i procurar que les figures estiguin sempre a punt. A Barcelona hi ha més de quaranta colles geganteres actives.
  • Constructor o creador de gegants: persona encarregada de crear imatgeria festiva, que normalment té la professió d’escultor, pintor o restaurador i que, habitualment, fa tota la feina de crear el gegant. A Barcelona hi ha un taller històric de gegants, El Ingenio, i diversos constructors de renom, com ara Domènec Umbert i Xavier Jansana.
  • Còpia o rèplica: gegant que, com es fa amb les escultures o quadres històrics, és copiat d’una figura històrica per tal de preservar l’original. En són un exemple els Gegants grans i petits del Pi i els Gegants del Carnaval. També hi ha còpies que es fan per rebaixar el pes de les figures i fer-les més portables, com els del Raval, els de la Marina, els de Nou Barris i els de les dues cares de Sarrià.
  • Cornamusa: sac de gemecs.
  • Entremès: element festiu que prové de les antigues representacions religioses, lúdiques o teatrals. Amb aquest nom és conegut avui dia el conjunt de la imatgeria festiva, dels balls tradicionals i dels elements festius.
  • ‘Fal·lera gegantera’: expressió forjada a partir de la revifalla del món geganter als anys vuitanta i que sovint expressa la rauxa de les noves colles enfront de la tradició gegantera.
  • Festa major: gran celebració d’un barri o municipi, que és esperada durant tot l’any pel veïnat. Sovint, el dia central de la festa és dedicat al sant patró o Mare de Déu protectora de cada barri o ciutat. A Barcelona hi ha un centenar de festes majors i se’n destaquen les festes de la ciutat: Santa Eulàlia i la Mercè.
  • Fibra de vidre: material compost format per filaments fins i molt lleugers de vidre, que s’aglutinen gràcies a una resina o polímer. Té una gran resistència mecànica, és ignífug i es pot fer servir per construir les carcasses i caps dels gegants i altres entremesos.
  • Flabiol: instrument aeròfon, de fusta, que pertany a la família de les flautes i té l’embocadura bisellada. És típic de les cobles i de l’acompanyament de gegants i entremesos.
  • Flabiolaire: músic que toca el flabiol i, sovint, també el tamborí.
  • Gegant: element festiu que representa una persona i que és més gran que la persona que el fa ballar. Els gegants poden passar de quatre metres i representen tota mena de personatges històrics o fantàstics. El primer gegant documentat al món és el Gegant de la Ciutat, l’any 1424.
  • Gegant adaptat: gegant pensat perquè el puguin fer ballar portadors amb discapacitats de tipus diferents. En són un bon exemple l’Ocellaire de l’Eixample i en Normag de l’Aspasim de Sarrià.
  • Gegant centenari: gegant que té més de cent anys, bé tot sencer, bé només el cap i les mans, que habitualment és allò que se’n conserva. A Barcelona hi tenim quatre parelles de gegants centenaris: els Gegants del Pi, els Gegantons del Pi, els Gegants vells o de Sant Roc de la Plaça Nova i els Gegants del Corpus. També es conserven elements centenaris però que actualment no surten, com ara els caps originals dels Gegants de Carnaval.
  • Gegant de motxilla: gegant que no té el tradicional cavallet sinó que el geganter se’l subjecta a l’esquena gràcies a una motxilla interna. Aquestes figures tenen molta llibertat de moviments. En són un exemple els Gegants vells del Clot, els Gegantons de la Barceloneta i els Gegants de Sant Josep Manyanet.
  • Gegant de pal: gegant que es porta gràcies a un pal, que el portador subjecta interiorment. A Barcelona només hi ha gegants d’aquesta mena a les escoles.
  • Gegant històric: gegant amb una vàlua reconeguda i llarga trajectòria, del qual no es conserva la figura original i, per tant, s’ha recreat a partir de dibuixos i fotografies antigues. En són un bon exemple els Gegants de Santa Maria del Mar. Alguns experts també hi inclouen els gegants molt antics però que encara no són centenaris, com ara els Gegants de Sant Pere de les Puel·les i els vells de Sants.
  • Gegant manotes: gegant que no té les mans de cartó i fixades, sinó que les té de roba i es poden moure lliurement. En són un exemple els Gegants del Besòs i el Maresme i els Gegants de Sant Medir.
  • Geganter: persona que forma part d’una colla gegantera i que desenvolupa tasques diverses dins l’entitat, com ara tasques administratives, acompanyament de la colla i portar gegants.
  • Gegantet: gegant infantil, portat per la canalla. No s’ha de confondre amb el gegantó, que és dut per adults. En són un exemple els Avis de Sant Andreu de Palomar, en Míliu de la Sagrada Família, en NinOt de l’Esquerra de l’Eixample i l’Ullets de Sant Jaume.
  • Gegantó: gegant de mides més petites que un gegant habitual, però portat per persones de talla adulta. No s’ha de confondre amb el gegantet, portat per canalla. Els primers gegantons documentats són els Gegantons o Gegants petits del Pi, del 1669. Actualment a Barcelona n’hi ha molts més, com ara els Gegantons de la Festa Major de Gràcia i els Gegants petits de Sant Pere de les Puel·les.
  • Gralla: instrument de vent constituït per un tub de fusta d’uns trenta centímetres de llargada, que amplifica el so produït mitjançant una llengüeta doble. Hi ha dues classes de gralla, la seca i la dolça, que es diferencien pel so.
  • Graller: músic que toca la gralla.
  • Intercanvi o tornavisita: compromís pel qual una colla en convida una altra a la seva trobada, pactant que li tornarà la visita quan pertoqui.
  • Ministrers o ministrils: conjunt instrumental de vent i percussió que històricament acompanyava les autoritats o els elements festius en les solemnitats.
  • Espiell o espiera: tros de la faldilla del gegant per on el geganter pot veure l’exterior. Habitualment no fa més d’un pam.
  • Nan: carcassa festiva relacionada amb els capgrossos, però que no té l’espiell a la boca, amb la qual cosa fa la sensació d’una persona petita. A vegades pot tenir cos, com el nan Cu-cut, l’Avi del Barça o els nans de la Pedrera.
  • Passada: cercavila.
  • Plantar: acció de deixar el gegant estàtic, recolzat sobre el cavallet. La trobada de gegants abans de la cercavila és anomenada ‘la plantada’.
  • Portador: geganter que carrega els gegants.
  • Processó: desfilada solemne, sovint religiosa, amb la presència d’un sant o una autoritat. La més popular de la ciutat és la Processó de Corpus, documentada d’ençà del 1320.
  • Sac de gemecs o cornamusa: instrument musical de la família dels aeròfons, constituït per un bot petit de cuir que serveix de dipòsit d’aire.
  • Seguici: conjunt d’elements que participen en uns actes concrets i que habitualment tenen un protocol d’actuació determinat, com a insígnia de la festa. A Barcelona tenim el Seguici Popular, format per la imatgeria festiva històrica (gegants, capgrossos i bestiari), els Falcons i el Ball de Bastons del Seguici.
  • Tabal o timbal: instrument de percussió membranòfon de forma cilíndrica que es toca generalment amb dues baquetes. En els acompanyaments de gralles hi ha timbals de classes diferents: de gralles, fondo o mitjà.
  • Tabaler o timbaler: músic que toca el tabal o timbal.
  • Tamborí: instrument de percussió que té entre vuit i dotze centímetres de diàmetre i que es toca amb una sola baqueta. Normalment acompanya el flabiol.
  • Tarota: instrument de vent de la família dels oboès format per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una llengüeta (inxa) de doble canya. La llargada del tub és d’uns seixanta centímetres. En alguns casos hi ha tarotes que acompanyen els gegants, juntament amb les gralles i la percussió.
  • Trobada: aplec de gegants, on es poden veure desenes de parelles. La primera trobada de gegants es va fer per les Festes de la Mercè de l’any 1902.

Informació extreta de:

  • Abellan, Albert i Grau, Jan. ‘2n Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana. Àmbit de gegants’. 1996. Consultable en línia a: http://www.festes.org/arxius/ponenciagegants.pdf
  • Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental. ‘Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat’. Consultable en línia a https://www.caldesdemontbui.cat/serveis-i-tramits/punts-dinformacio-ciutadana/oficina-de-catala.html#prettyPhoto[pdf]/2/
  • Cordomí, Xavier. ‘Altíssims senyors i nobles bèsties. Imatgeria festiva de la Barcelona vella’. Edicions el Mèdol, 2001.
  • Duran, Teresa. ‘Barcelona: festes – festivals – fiestas’. Ajuntament de Barcelona i Triangle Postals, 2016.
  • Ibàñez, Marta. ‘Gegants de Sabadell, 150 anys d’història’. Edicions el Mèdol, 1996.
  • Peix, Susana. ‘Gegants!’. El Cep i la Nansa Edicions, 2016.