Al carrer de Muntaner, entre els carrers de Marià Cubí i de l’Avenir, trobem una fastuosa finca amb una casa senyorial centenària, una torre i un preciós jardí ple d’escultures.
La Fundació Julio Muñoz Ramonet és un oasi de pau enmig de l’entramat urbà, que convida a aixoplugar-s’hi del soroll, el trànsit i l’estrès. Un mur l’envolta i la protegeix de l’exterior i quan travesses la porta d’entrada, el temps es deté i els ocells canten.
El mur perimetral no només garanteix un espai de tranquil•litat i una experiència sensorial única a les persones que visiten la Fundació, sinó que permet preservar les condicions d’insolació de la vegetació (una gran varietat d’arbres i plantes), de temperatura i de silenci que el fan un lloc predilecte per les aus que hi nidifiquen: merles, pardals, mallerengues, pit-rojos mosquiters, garses, tórtores i bruels, entre d’altres.
Rehabilitació per a esdevenir un espai d’art i ciència per a la ciutadania
La Fundació Julio Muñoz Ramonet treballa tot impulsant projectes a curt i mitjà termini per tal d’obrir definitivament l’espai per al gaudi de la ciutadania i la divulgació cultural, tal com va deixar escrit Julio Muñoz Ramonet.
El jardí, dissenyat per Jean-Claude-Nicolas Forestier l’any 1916 i remodelat per Joan Mirambell quaranta anys després, ja es va obrir al públic el 2016, un cop executades les actuacions de millora del sistema de reg, la vegetació, l’enllumenat i l’accessibilitat de l’espai. Des de llavors la Fundació hi programa activitats familiars un diumenge de cada mes. I l’any 2021, el jardí de la Fundació va acollir el programa Cienciart, del Departament de Ciència de l’Ajuntament de Barcelona, en la línia de treball marcada pel Pla director aprovat pel Patronat de la Fundació al març d’aquell any.
La torre i la casa principal, però, romanen tancades a l’espera d’adequar-les i rehabilitar-les per garantir les condicions de seguretat a totes les zones interiors. Tanmateix, l’octubre de 2022 es va poder visitar per primer cop l’interior de la casa principal, de manera excepcional, en el marc del 48H Open house Barcelona.
Durant el primer semestre de 2023, es preveu convocar una licitació amb l’objecte de realitzar les obres de millora necessàries per a garantir les mínimes condicions per tal d’obtenir la llicència extraordinària d’activitats del Districte de Sarrià – Sant Gervasi i poder desenvolupar un programa propi més extens d’activitats de divulgació d’art i ciència adreçat a persones adultes. A més, s’està treballant en col•laboració amb altres equipaments culturals de la ciutat perquè la Fundació Julio Muñoz Ramonet aculli també altres propostes culturals.
Aquestes actuacions de millora dels espais seran també un avenç pel que fa a la rehabilitació integral dels dos edificis de la finca per aconseguir la llicència d’activitats de pública concurrència. Les obres estan previstes per a finals de 2024 i permetran convertir les instal•lacions en un punt neuràlgic d’activitat cultural, artística i científica, un centre generador d’activitats de proximitat, així com un espai per a la reflexió i la creació artística i científica amb residència per a artistes.
Qui dóna nom a l’espai?
El conjunt arquitectònic està format per l’edifici principal, la torre i el jardí, amb més de 4.000 metres quadrats en total. L’edifici principal va ser encarregat pel segon marquès d’Alella, Ferran Fabra i Puig, a un dels arquitectes més importants del segle XX, Enric Sagnier i Villavecchia, que el va construir entre 1917 i 1922. Posteriorment, el mateix marquès va encarregar la torre per a la seva filla. El 1945, les netes del marquès van vendre tot el conjunt als germans Álvaro i Julio Muñoz Ramonet, però ben aviat va quedar en mans d’aquest últim.
Julio Muñoz Ramonet (Barcelona, 1912 – Coira, Suïssa, 1991) va començar com a empleat dels magatzems El Barato i va esdevenir un poderós magnat gràcies a les bones relacions amb el règim franquista i a la pràctica de l’estraperlo del cotó. Així, es va fer amb la Unió Industrial Cotonera, va adquirir tot el conjunt de Can Batlló i, en total, una desena d’indústries tèxtils que el 1959 va agrupar en una única societat, Unitesa, on van arribar a treballar fins a 11.000 persones. Fins i tot el Palau Robert va ser la seu del seu conglomerat empresarial durant una temporada. Entre altres coses, va aplegar una col•lecció d’art composta per pintures, retaules, tapissos i objectes d’art decoratiu dels períodes compresos entre el Barroc i el segle XX, procedents majoritàriament de l’antiga col•lecció Bosch i Catarineu.
La llarga carrera d’obstacles de la Fundació
El 1991, quan Julio Muñoz Ramonet va morir, la família va ocultar la seva última voluntat, que va acabar sortint a la llum el 1994. És llavors quan es crea la Fundació Julio Muñoz Ramonet, tal com ell demanava al testament, per conservar, mantenir i gestionar el llegat que deixava a la ciutat de Barcelona i que incloïa la casa principal, la torre, el jardí i la col•lecció d’art que es trobava a l’interior de la finca. Quan l’Ajuntament, en nom de la ciutat, va poder accedir a la casa, una gran part de la col•lecció d’art aplegada per Muñoz Ramonet ja no hi era.
Els continus litigis judicials amb la família han fet endarrerir l’obertura de la Fundació al barri i a la ciutadania en general. Ara, la Fundació, alhora que continua immersa en els processos judicials, treballa per portar a terme els seus projectes de rehabilitació, programació i museologia, per tal que més de trenta anys després de la seva mort, el llegat de Julio Muñoz Ramonet pugui ser gaudit plenament pels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, tal com ell ho va voler.