Usos del temps

Barcelona ha acollit la Time Use Week del 24 al 28 d’octubre, on han participat més de 150 persones ponents i participants de diferents universitats, institucions, empreses i organització de tot el món,  per reflexionar sobre els usos del temps, les desigualtats que genera i si el dret al temps ha de ser un dret del segle XXI. 

La Time Use Week, co-organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, ha tingut lloc a Barcelona entre el 24 i el 28 d’octubre de 2022. 

Celebrada al MediaTIC, ha permès l’intercanvi d’idees i propostes al voltant de les polítiques del temps entre municipis de tot el món, persones investigadores, entitats civils i ciutadanes, i agents socials. En total s’hi ha inscrit més de 600 persones de tot el món que hi han participat en format presencial i online.

Els debats de la Time Use Week han tractat diversos temes entre els quals en destaquen cinc grans conclusions:

• Existeix un gran consens per avançar cap al dret al temps (propi) com a dret per a tota la ciutadania. Aquest concepte, apareix en la Declaració de Barcelona per les Polítiques del Temps (2021), firmada per la ciutat de Barcelona, i és compartida per varies institucions catalanes i internacionals.
• La anunciada “Llei d’Usos del Temps” espanyola per part del Ministeri de Treball es conforma com una oportunitat clau per a buscar un nou equilibri entre els diferents usos del temps fonamentals per la vida: treball remunerat, cures, oci i descans. 
• Es presenta un pla comú per acabar amb el canvi d’hora a Europa, un document fruit del treball conjunt de persones expertes i entitats signatàries de la Declaració de Barcelona. La proposta busca establir una hora permanent que s’adapti a la situació geogràfica de cada país europeu i acabar amb el canvi d’hora, i es presentarà a la Comissió Europea i als Estats Membre, per a la seva consideració.
• Es constata l’interès de municipis llatinoamericans per desenvolupar polítiques del temps, tal i com s’ha pogut escoltar durant la celebració de l’Assemblea General de la Xarxa de Governs Locals i Regionals per les Polítiques del Temps, que aquest any ha acollit Barcelona com a Capital i com a membre del Consell Executiu de la Xarxa. Bogotà o Buenos Aires son algunes de les ciutats del continent llatinoamericà que s’han sumat a la xarxa. 
• En clau catalana, s’ha presentat la Xarxa Catalana pel Dret al Temps, un espai per buscar sinèrgies entre institucions públiques, agents socials, entitats i persones investigadores de Catalunya per avançar cap al dret al temps en tot el territori català.

Barcelona, pionera en l’impuls de polítiques de temps

La ciutat de Barcelona, en el seu paper d’hoste i de Capital Mundial de les Polítiques del Temps, ha tingut un protagonisme destacat en la setmana, començant per la intervenció en la inauguració el dia 24 d’octubre, de la Sra. Montserrat Ballarín, regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisenda, que remarcava que “en un context de nous escenaris del treball, una bona organització del temps pot tenir un impacte positiu en l’eficiència, la sostenibilitat i l’ús de l’energia”. 

Al dia següent, 25 d’octubre, Barcelona ha rebut la primera Trobada Mundial de Municipis i Regions per les Polítiques del Temps, presidida per Laura Pérez, regidora de Drets Socials, Justícia Global, Feminisme i LGTBI, i amb la participació de Sonia Ruiz, Directora de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. A més, s’hi ha presentat el Dossier “Temps per la vida: una reflexió contextualitzada a la ciutat sostenible ”, comissionat per l’Ajuntament dins la col·lecció Dossiers de Temps. Per tancar la jornada, tots els municipis participants de la trobada han gaudit d’una recepció oficial al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona. Entre els municipis presents a la ciutat hi ha hagut Estrasburg, Bolzano, Bogotà o Buenos Aires, entre altres.

El dia 26 d’octubre, ha estat dedicat al debat i propostes de futur sobre l’organització del temps de treball, on ha cobrat protagonisme la Xarxa NUST, formada per empreses de la ciutat compromeses en la millora de l’organització del temps. En aquest marc, s’ha celebrat el debat “L’organització del temps: el vector emergent de desigualtats del mercat de Treball”, on s’han pogut escoltar experiències d’empreses barcelonines i de Bilbao, de la Xarxa DENBBORA, amb la moderació de la Comissionada de Promoció d’Ocupació i Polítiques contra la Precarietat Laboral, Raquel Gil. Fruit de la discussió s’han constatat les diferents estratègies per donar resposta a demandes de major flexibilitat i teletreball, que s’han multiplicat arrel del xoc de la COVID-19.

Els dies 27 i 28 d’octubre s’han omplert d’actes en clau catalana, i s’ha presentat la Xarxa Catalana pel Dret al Temps, de la que l’Ajuntament forma part tant com a municipi com a través de la Xarxa NUST. El dia 27 s’ha tancat amb el debat sobre “Polítiques del Temps per la Catalunya Sencera”, on Emilia Pallàs,  Directora Executiva de Desenvolupament Socioeconòmic de Proximitat a Barcelona Activa, apuntava reptes clau per a seguir avançant en aquest dret al temps a Catalunya.