Barcelona consolida el seu compromís amb el Dret al Temps

..
11/11/2025 - 18:18 h

»  Es presenta l’Informe “Les polítiques  de temps impulsades per l’Ajuntament de Barcelona 2024” — que inclou un total de 83 mesures — amb la participació de pràcticament totes les àrees municipals.

»  Les polítiques municipals de temps avancen en transversalitat, ampliant àmbits d’actuació com l’educació i la salut, impulsats per la Mesura de Govern  “Accions 2024-2027 pel benestar digital” i reforçant eixos com els de treball i participació.

»  L’Ajuntament de Barcelona consolida la mirada temporal en les seves polítiques públiques com a clau per a assolir una ciutat més saludable, igualitària, eficient i sostenible.

El passat 8 d’octubre, la Sala Maria Aurèlia Capmany va acollir la presentació  de l’Informe “Les polítiques de temps impulsades per l’Ajuntament de Barcelona 2024, del qual ja es pot consultar la versió definitiva aquí.

L’acte va reunir representants dels òrgans  municipals implicats en l’impuls de  d’aquestes polítiques , amb l’objectiu de reflexionar conjuntament sobre la gestió del temps com a eina clau per avançar cap a una ciutat més saludable, igualitària, eficient i sostenible. La representativitat de pràcticament totes les gerències sectorials evidencia l’avenç en la transversalització de les polítiques del temps dins del consistori

Raquel Gil, cinquena Tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica, encarregada de donar la benvinguda a la jornada, va subratllar el fet que la pobresa de temps afecta especialment els col·lectius més vulnerables i va posar en valor la capacitat de les polítiques del temps per redistribuir aquest temps, millorant el benestar i augmentant la productivitat empresarial.


Contingut i resultats de l’informe

La tercera edició de l’informe ofereix una visió exhaustiva de l’actuació municipal mitjançant una metodologia mixta quantitativa i qualitativa, basant-se en els eixos estratègics del Pacte del Temps. Aquesta nova edició fa un salt qualitatiu en tres aspectes: permet una anàlisi comparativa amb els informes anteriors i la identificació de les principals tendències, estandarditza la informació recollida i incorpora un nou apartat sobre l’impacte previst en els usos del temps de la ciutadania. També s’hi identifiquen els principals reptes en l’aplicació d’aquestes polítiques.

Durant la trobada, Laura de Caralt, tècnica de la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI, va presentar els resultats de les 83 actuacions municipals vigents durant 2024 — 8 més que en el període anterior—, i els principals objectius d’aquestes mesures: promoure la igualtat de gènere, transformar l’espai i la mobilitat urbana i garantir un accés igualitari als serveis, entre d’altres.

Pel que fa a l’estat de les mesures, l’informe mostra que les àrees de cures, serveis a la ciutadania i educació concentren la major part de les actuacions vigents. Educació i la salut són els eixos que més han crescut, impulsats per la Mesura de Govern  “Accions 2024-2027 pel benestar digital. Eduquem i promovem un ús saludable de les pantalles en la infància i l’adolescència, presentada per Anna Morancho, tècnica del Departament de Salut Mental, durant la sessió de treball. Aquesta mesura promou un ús saludable i conscient de les tecnologies digitals, especialment entre la infància i l’adolescència.

També es manté un creixement estable en eixos com els de treball i participació, confirmant la consolidació de la perspectiva temporal en aquests àmbits .

Durant el 2024, s’han incorporat noves actuacions com l’activitat “El misteri del temps perdut”, el “Cabàs emocional” o els “Horaris amplis al Metro”, juntament amb iniciatives amb trajectòria que han integrat la dimensió del temps, com el “Servei d’Atenció Domiciliària”, els “Tallers sobre corresponsabilitat”, els “Mercats oberts a les tardes” o el “Programa tardes educatives”.

Així mateix, de nou destaquen algunes mesures clau com el Servei d’assessorament a empreses en Igualtat i Organització del Temps, l’Espai Barcelona Cuida, el programa “Targeta Cuidadora”, el projecte “Protegim les escoles” o l’“Acord per cuidar la salut mental a la feina”, entre d’altres.

Impactes i reptes en la implementació de polítiques del temps

Vanesa López, representant de la Secretaria Tècnica Pacte del Temps, va complementar l’explicació analitzant  els principals col·lectius beneficiaris, destacant el potencial d’aquestes polítiques sobre la infància, l’adolescència i determinats grups de dones, així com els principals impactes esperats d’aquestes mesures.  L’increment de les possibilitats de conciliació es consolida com el principal impacte esperat de les actuacions implementades.

Finalment, entre els reptes que guiaran l’estratègia municipal, hi destaquen la transversalització de la mirada temporal en totes les polítiques municipals, el desenvolupament equilibrat dels eixos estratègics i l’enfortiment de la coordinació interna per sumar esforços i maximitzar resultats.

L’enquesta d’usos del temps elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que es preveu publicar a finals de 2025, serà una eina clau per orientar les futures polítiques municipals.

Per assolir els reptes identificats, les persones participants en la jornada van coincidir en la necessitat d’impulsar formacions específiques al personal del consistori per aprendre a incorporar la dimensió temporal en  disseny i  l’execució de les polítiques públiques. Amb aquesta finalitat, la presentació es va complementar amb la realització del  taller “Com identificar la perspectiva de temps”, conduït per Ariadna Güell, membre la Secretaria Tècnica del Pacte del Temps, centrat en l’anàlisi de l’actuació “Espai de Joc a l’aire lliure 0-99” des d’una perspectiva temporal, generant propostes de millora. La dinàmica va ser molt ben valorada i considerada reproduïble en altres àmbits.

Finalment, Maria Rangel, directora de Serveis de Feminismes i LGTBI, va cloure la jornada destacant la importància d’aquests espais d’intercanvi per seguir construint polítiques públiques que contribueixin a una ciutat més saludable, igualitària, eficient i sostenible.