Biblioteca Zona Nord - Mària Sánchez

Experimentar el temps i el desig en un territori suspès com la presó. Màquines del temps és un marc conceptual i visual que ens convida a reflexionar sobre la presó com a espai abstret, un lloc on afloren les reflexions sobre el passat i el desig de viatjar enrere, però també l’anhel que el temps passi ràpid, així com les fabulacions sobre escenaris de futur per a l’individu i la societat.  

L’exposició aborda les peculiaritats de treballar des de la creació artística en un context hermètic com l’àmbit penitenciari: la situació de tancament, la vulnerabilitat acumulada i la sensació d’un pas del temps al marge del curs de la societat normativa susciten una visceralitat que —atiada pel desig— es tradueix en alguns casos en una urgent necessitat d’expressió mitjançant el dibuix, la pintura, la ceràmica i altres llenguatges artístics.  

Màquines del temps mostra en tota la seva esplendor els resultats de les relacions creatives i afectives teixides per l’artista Antoni Hervàs en diversos centres penitenciaris. El treball d’Hervàs es caracteritza per una metodologia d’implicació intensa amb col·lectius al marge de la normalitat social, que promou l’emergència de representacions des de dins (és a dir, produïdes pel col·lectiu mateix). Hervàs ha entaulat relacions amb reclusos i recluses mitjançant el dibuix, i ha trobat un llenguatge comú des de l’empatia mútua i l’entrega sincera. En un exercici de dibuix expandit, Hervàs regurgita aquest intercanvi plàstic per donar a llum un seguit de tòtems: són les converses i els afectes que han pres un cos monstruós.  

L’exposició consta de dues parts: la instal·lació principal (a la planta superior) que desplega les converses que han esdevingut cos, i un preludi (a la primera planta) que desgrana les estratègies de participació que s’han hagut d’activar en el context penitenciari per dur a terme aquesta exposició. Tot aquest compendi efervescent d’experiències ha estat possible gràcies a la complicitat dels pobladors de l’univers carcerari — els reclusos i recluses—, però també dels tècnics artístics dels centres penitenciaris, que són una clau fonamental per entrar en contacte amb els artistes en reclusió en el context català.  

Com a exposició, Màquines del temps forma en si mateixa una càpsula del temps que abraça les incursions en l’univers carcerari d’Antoni Hervàs i la comissària Mery Cuesta durant deu mesos intensius. Aquesta càpsula del temps està plena de tresors: conté claus d’interpretació i comprensió del món carcerari, però, sobretot, conté tota una varietat d’expressions artístiques profundament simbòliques que estableixen un potent efecte mirall entre la nostra pròpia quotidianitat i la dels que viuen en privació de llibertat. Les nostres màquines del temps són masses brillants d’humanitat pura. 

  Mery Cuesta, comissària de l’exposició