Divendres d'òpera i comerç

A una de les cases del carrer Sanpere i Miquel del barri d’Horta de Barcelona, un veí, cansat de la calor, pren una dutxa i sent algú cantar òpera. Ell també s’hi posa, mentre acaba de dutxar-se. Després, quan surt de casa, ho explica a altres veïns i a comerciants, que li revelen que qui cantava al carrer és una solista. Se sorprèn. No passa sovint que sota casa teva, s'interpreti òpera, amb àries molt conegudes. Era l’Ave Maria d’Otello, composta per Verdi.

A Barcelona, cada divendres a la tarda, tot exceptuant el període entre mitjans de juliol i fins el 21 de setembre, les botigues associades a 21 eixos comercials es converteixen en escenaris per a l’òpera. Divendres passat era el torn del barri d’Horta, amb els comerços associats a l’eix Cor d’Horta. Es tracta del programa “Òpera al comerç”, una iniciativa de l’Any del Comerç i la Cultura, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Comerç amb la col·laboració d’Òpera Jove de Catalunya.

A la Núria i a l’Adela, comerciants quasi porta per porta al carrer, els ha encantat la iniciativa i diuen que "activitats com aquestes s’han de fer més, perquè són diferents de tot el que es fa habitualment”, destaca l’Adela. La Núria, que li ha agradat tant o més que a la seva veïna, està satisfeta pel públic que ha atret.

L'òpera, un descobriment singular

L’Ariadna no és del barri. Hi ha vingut a veure un amic, s’ha assabentat que hi ha actuacions d’òpera pels alguns dels carrers d’Horta i tots dos han decidit emprendre una ruta per les botigues on hi ha els i les intèrprets. Al restaurant del carrer Tajo, prenen un refresc mentre el solista, el Joan Sebastià, es prepara per a la pròxima actuació: Non più andrai, de Les Noces de Figaro, de Mozart. Diu que no hi ha gaires peces populars i per a barítons però aquesta la coneix, li agrada i a més li resulta prou àgil com per no castigar la veu durant el recital de la tarda, ja que a la nit, té una altra actuació. L’Ariadna troba que fer òpera als comerços, al carrer, davant dels veïns i clients, és una bona iniciativa perquè acosta la cultura a la gent i també perquè té l’oportunitat de sentir una música que li agrada.

Com ella i el seu amic, altres veïns d’Horta emprenen itineraris similars per intentar sentir les 10 diferents peces que s’interpreten arreu, una per cada botiga participant, per part dels i les solistes. Les àries que se senten són conegudes i la qualitat dels intèrprets és motiu d’elogi.

Una ruta lírica

Les àries tenen una durada curta, prou com per pensar a fer tot el circuit sense presses, però després de sentir-ne una, els veïns la comenten, fan conversa, animen d’altres a sumar-s’hi fins que s’adonen que si no reprenen el camí potser faran tard per completar la ruta lírica. Al carrer Feliu i Codina, els veïns seuen en un banc davant l'aparador de la botiga en què actua la Charo Picazo, amb Ària a la lluna, de Rusalka, escrita per Dvorák. Com que el llibret està escrit en txec vigila la pronuncia. Però és la peça favorita de la solista, amb la que va guanyar un concurs. Una altra Charo té entusiasmats els clients d’un bar de la plaça Eivissa i no és per menys perquè els agrada com interpreta Tu che di gel sei cinta, de Turandot, de Puccini, entre un recital de moltes més composicions.

La Raquel, dinamitzadora de l’associació Cor d’horta, aplaudeix la iniciativa “Òpera al Comerç” perquè ha estat un èxit de convocatòria, i com l’Adela i la Núria, demana més activitats com aquesta a la ciutat, sigui dins del marc de l’Any del Comerç i la Cultura i o en altres experiències.

El Samuel actua a la plaça Bacardí, i ho fa amb No puede ser, de la sarsuela La tabernera del Puerto, de Pablo Sorozábal. Rep classes de cant i amb aquesta peça té l'oportunitat de posar en pràctica el que està aprenent com a tenor i estar en contacte directe amb el públic, fixar-se en les reaccions de qui escolta. Per als veïns, tenir un músic per a ells sols és un petit luxe que cal gaudir-lo a poc a poc. A glops.

La Mireia, que com molts dels seus companys que actuen a Horta es dedica professionalment al cant a teatres i gales, ataca l’O mio babbino caro de Gianni Schicchi, de Puccini, amb una delicadesa que sorprèn el Jose Luis, propietari d'una joieria al Passeig Maragall. Ha estès una catifa vermella davant l’establiment i ha col·locat un test amb unes flors. Hi ha partit de futbol per la televisió i és una forta competència, però està content perquè diu que les actuacions animen el comerç i el barri, i sap que el públic augmenta a mesura que avança la tarda.

La Carlota canta Quando me’n vo de La Bohème, de Puccini, i mentre la interpreta, l’Anna, comerciant d’una botiga de moda, diu sentir-se millor, perquè havia començat la tarda amb molts nervis i mal de cap. Diu que li ha agradat molt i explica que el seus clients estaven entusiasmats d’emprovar-se roba tot sentint òpera. Mentrestant, al carrer Lisboa, sóna Casta Diva, de Norma, de Bellini, per part de la Natasha i el públic que creua el carrer s’atura per sentir-la. Com a Cèsar, que canta Una furtiva lágrima, de l’Elisir d’amore, de Donizetti, al carrer de les Lletres mentre la propietària de l’herboristeria convida a té i orxata als clients. Fernando, al cor de la plaça Eivissa, amb una potent veu recita una ària del catàleg de Don Giovanni, de Mozart. El públic, satisfet, aplaudeix l’aliança entre l’òpera i el comerç. El dia 14 de juliol és el torn dels comerços de l'eix Maragall i l'última actuació abans d'entrar en ple estiu. L'Òpera al Comerç tornarà el 21 de setembre a l'eix del Poblenou.