Protocol LGTBI-fòbia de Barcelona

Treball en xarxa per la garantia de drets

Promogut per: 
  • Oficina per la No Discriminació
  • Observatori contra l’LGTBI-fòbia
  • Centre LGTBI de Barcelona 
Presentació: 

El Protocol d’LGTBI-fòbia de Barcelona és un espai de treball en xarxa entre els principals actors i circuits de què disposa la ciutat de Barcelona per fer front a les situacions de LGTB-fòbia. Hi formen part els serveis municipals de l’Oficina per la No Discriminació (OND) i el centre LGTBI de Barcelona, i l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia (OCL) com a entitat especialitzada en aquest àmbit.

La finalitat d’aquest Protocol és coordinar les actuacions d’aquests actors referents en l’àmbit de la igualtat de drets i la no discriminació i en el de la diversitat sexual i de gènere.  A partir de diferents espais de coordinació i de la formulació d’un procediment o diagrama d’actuació reglamentat, el Protocol estableix les bases per coordinar una resposta integrada i integral davant de les situacions de discriminació o de vulneració de drets per motiu d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.

Aquest abordatge integrat inclou l’àmbit de la prevenció i el de la garantia de drets, oferint serveis de suport i acompanyament (socioeducatiu, psicològic, jurídic i de mediació) a les persones afectades víctimes d’LGTBI-fòbia.

Aquesta pràctica està vinculada amb: Atenció social, Drets Civils, LGTBI, procediments metodològics, treball en xarxa.

Context: 

El Protocol d’LGTBI-fòbia de Barcelona neix de la necessitat de coordinar les actuacions dels serveis i actors més destacables de què disposa Barcelona per tal de fer front a les situacions de discriminació o vulneració de drets per LGTBI-fòbia.

Malgrat que els últims anys s’han fet avanços significatius en la prevenció d’aquestes situacions, els motius que conflueixen en el fenomen de l’LGTBI-fòbia són l’origen d’un volum molt significatiu de les situacions de discriminació que es produeixen a la ciutat. A més, la infradetecció o denúncia d’aquest fenomen són encara reptes pendents en aquest àmbit.

L’articulació de les actuacions dels principals actors en la lluita contra l’LGTBI-fòbia —OND, Centre LGTBI de Barcelona i OCL— emergeix com a una via fonamental per augmentar-ne l’eficàcia i l’eficiència. D’una banda, l’OND és el servei municipal de referència per a l’atenció i seguiment a les situacions d’LGTBI-fòbia, d’acord amb el seu rol més ampli de pilotatge en l’àmbit de la resposta a les discriminacions; és el principal recurs de l’Ajuntament de Barcelona al qual dirigir-se per presentar-ne queixes i rebre’n assessorament jurídic, acompanyament psicosocial i engegar processos de mediació o intermediació. Per altra banda, el Centre LGTBI és el servei municipal referent per a la promoció de la diversitat sexual i de gènere. Disposa de servei d’informació, atenció i primera acollida, així com de servei d’orientació psicològica i assessorament jurídic, però el seu àmbit d’actuació no es restringeix a les situacions de discriminació.

Finalment, l’OCL és una entitat ciutadana especialitzada en l’observació i registre permanent de situacions discriminatòries o de violència per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. Els serveis que ofereix inclouen l’assessorament jurídic i legal, l’acompanyament psicosocial i la formació sobre temàtiques relacionades amb la diversitat afectiva sexual i de gènere.

Les situacions de discriminació o agressió per LGTBI-fòbia són múltiples i diverses i plantegen vies i pautes d’intervenció diferents que cal coordinar. En aquest context, l’ordenació i potenciació del treball en xarxa entre serveis municipals i entitats de la societat civil, endreçant i definint els circuits i procediments d’actuació, és clau per oferir una resposta àgil i una atenció més integral i centrada en la persona, que eviti la victimització secundària de les persones que hagin viscut situacions de discriminació o agressió per aquests motius.

Objectius i abast: 

L’objectiu general del Protocol és articular l’atenció, acompanyament, anàlisi i assessorament en relació amb les situacions de discriminació o de vulneració de drets per LGTBI-fòbia, per tal que la persona afectada pugui superar les situacions d’abús o violència i reparar el dany patit i les seves conseqüències.

L’assoliment d’aquest objectiu general es vehicula a través de diferents objectius específics:

  • Acompanyar a les persones que han patit situacions de discriminació per motius d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
  • Proporcionar informació detallada sobre els recursos i els procediments que faciliten la resolució de la situació.
  • Assessorar des d’un punt de vista jurídic i oferir atenció psicosocial a les persones que han viscut situacions de discriminació per LGTBI-fòbia.
  • Intervenir oferint facilitar el procés a les parts implicades quan es produeix un conflicte discriminatori.
  • Promoure i potenciar la capacitat sancionadora municipal en relació amb les actituds i les accions discriminatòries que es produeixen a la ciutat, dins del seu àmbit competencial i allà on el marc legal ho permeti.
  • Garantir la col·laboració, la coordinació i el treball en xarxa entre serveis públics i entitats.
  • Col·laborar entre els diferents actors en la recollida de dades i l’establiment d’indicadors que permetin dimensionar la incidència de les situacions d’LGTBI-fòbia a la ciutat i la seva evolució per tal de disposar de dades contrastades per orientar l’acció municipal.
  • Col·laborar en l’elaboració de recomanacions i materials de prevenció de situacions
  • Avançar en la coordinació interinstitucional davant els casos d’LGTBI-fòbia, en compliment de la Llei 11/2014 i altra normativa sectorial discriminatòria de referència.

Com a col·lectiu destinatari, el Protocol s’adreça, en el seu vessant preventiu i de sensibilització, a tota la ciutadania; i en el vessant d’atenció o garantia de drets, a les persones afectades amb vinculació territorial amb Barcelona, víctimes de discriminació o agressió per motius d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.

Procés d’implementació: 

Etapes

Les fases que estructuren el funcionament del Protocol i el circuit d’actuació definit són les següents:

Activació del circuit i primera atenció

Aquest circuit aplica a qualsevol situació d’agressió o discriminació per motius d’LGTBI-fòbia que es posi en coneixement o es detecti per part dels serveis i entitats implicades (principalment, OND, OCL i Centre LGTBI).

El circuit s’estructura a partir de:

  • La demanda de la persona.
  • La delimitació de la urgència del cas d’acord amb criteris establerts.
  • La valoració de risc (inclou la possibilitat d’actuar d’ofici en situacions de risc elevat on la persona no vulgui o pugui activar recursos de seguretat).

D’acord amb la primera valoració, s’estableixen dues vies:

  1. Casos urgents o de risc elevat: derivació a recursos sanitaris, de seguretat i social-CUESB.
  2. Casos no urgents o de risc elevat: primera atenció per part de l’operador que hagi detectat o tingut coneixement del cas (generalment, serà el/la referent tècnic/a).

El/la referent tècnic/a informa la Taula de Coordinació i registra el cas a l’aplicatiu.

Elaboració del pla de treball i seguiment del cas

El/la referent tècnic/a del cas defineix un pla de treball provisional que després revisarà i consensuarà juntament amb la resta d’actors i serveis a la Taula de Coordinació. La valoració i el seguiment continu del cas es duu a terme a partir d’aquest espai de treball tècnic que aglutina tota la informació, defineix i distribueix funcions i rols dels operadors i, en cas que calgui, executa la derivació a altres recursos.  

El pla de treball pot incloure diverses actuacions:

  • Assessorament jurídic per a denúncia penal o administrativa (preferiblement per part de l’OND).
  • Atenció socioeducativa (preferiblement per part de l’OND)
  • Gestió alternativa de conflictes (intermediació i mediació en casos de NO agressió, preferiblement per part de l’OND).
  • Suport psicosocial (preferiblement per part del Centre LGTBI, l’OCL o altres entitats).
  • Incoació de l’expedient sancionador: Ordenança de convivència per casos a l’espai públic (OND)/Generalitat de Catalunya, per a la resta de casos.
  • Denúncia i incidència pública (conjuntament amb entitats en cas de derivació via entitats).

Seguiment i coordinació estratègica del protocol

El Protocol preveu un espai mixt tècnic-directiu al qual se li assigna la funció de seguiment del Protocol i d’anàlisi estratègica de les línies de treball a implementar/reforçar per a la seva aplicació a la ciutat, el desplegament d’actuacions preventives, l’organització de jornades o espais de reflexió o l’avaluació de la implementació i/o dels resultats del Protocol, entre altres). 

Agents implicats

Els principals actors implicats en aquest Protocol són les figures tècniques referents dels tres operadors amb competències en la seva aplicació i que integren la Taula de Coordinació: l’OND, l’OCL i el Centre LGTBI de Barcelona.  A banda, participen també en l’espai de coordinació estratègica i de seguiment permanent les direccions d’aquests tres operadors, els/les caps dels departaments de Promoció dels Drets de les Dones i LGTBI (Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI) i de No Discriminació (Direcció de Serveis de Drets Humans, Justícia Global i Cooperació Internacional) i la secretària del Consell Municipal LGTBI. La gràfica següent presenta, de forma esquemàtica, els actors implicats en aquest Protocol i les seves principals funcions i àmbits d’actuació.

A través del treball en xarxa que articula aquest Protocol es busca l’optimització i l’ús eficient dels recursos a l’abast en l’abordatge de l’LGTBI-fòbia.

Pel que fa als recursos econòmics, el Protocol d’LGTBI-fòbia de Barcelona no disposa d’una partida pressupostària pròpia, les seves despeses associades s’encaixen en el finançament ordinari dels tres operadors principals. Per altra banda, en consistir, bàsicament, en un espai de coordinació permanent, els recursos materials necessaris són, sobretot, els espais físics on es duen a terme les reunions dels operadors (OND i Centre LGTBI Barcelona).

Els recursos humans es corresponen amb les figures referents del Protocol que recull cadascun dels operadors implicats. Concretament, l’OND disposa d’una professional referent d’LGTBI-fòbia; el Centre LGTBI de Barcelona aporta dos professionals, assignats, principalment a la fase d’acollida; i finalment, l’OCL contribueix amb un altre professional.

Resultats: 

Des de l’inici del seu recorregut a la primavera de l’any 2020, l’aplicació del Protocol ha aconseguit resultats destacats en diversos àmbits. En primer lloc, les actuacions coordinades dels agents clau han incrementat significativament la visibilització de l’LGTBI-fòbia i dels recursos disponibles per combatre-la, fet que ha contribuït a reduir la infradenúncia existent. Gràcies a l’efectivitat del circuit de coordinació per a denúncies i a la inclusió de serveis d’atenció a víctimes dins dels cossos policials, s’ha registrat un augment dels casos reportats. Aquesta millora ha anat acompanyada d’una major capacitat de quantificació i estudi de casos, gràcies a l’ampliació dels indicadors de registre, la qual cosa ha permès integrar dades detallades en els informes de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona.

Paral·lelament, el Protocol s’ha integrat en els mecanismes de coordinació professional d’altres serveis de les administracions públiques, reforçant així la col·laboració institucional.

També ha estat reconegut a escala autonòmica, estatal i internacional com un espai pioner en la identificació i atenció de situacions d’LGTBI-fòbia, consolidant el seu paper com a model de lideratge i referència del treball en xarxa en l’àmbit de les discriminacions, sobretot pel que fa al desenvolupament d’activitats preventives i de garantia de drets. Per aquest motiu, aquest model de treball conjunt entre serveis municipals i entitats ja s’ha començat a exportar a altres àmbits de defensa de drets i de lluita contra diverses formes de discriminació.

Aprenentatge: 

El desenvolupament del Protocol contra l’LGTBI-fòbia ha estat una fita important en la garantia dels drets i la igualtat de tracte de les persones LGTBI a la ciutat de Barcelona. Entre les seves fortaleses destaca que ha estat capaç de posar en pràctica diferents espais de coordinació i treball en xarxa que han possibilitat millorar l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques públiques existents en l’àmbit de la lluita contra l’LGTBI-fòbia. La coordinació permanent dels diferents serveis i entitats ha demostrat ser una estratègia adient per oferir una resposta àgil i el màxim de suport a les persones a través de l’activació del ventall de recursos disponibles, sense que allò impliqui la revictimització de la persona atesa. Així mateix, el disseny d’una estructura de governança binària que inclou els nivells tècnics i directius ha demostrat ser un element facilitador per a la implementació del Protocol. 

Per altra banda, les principals dificultats identificades durant la implementació s’han associat, en primer lloc, a l’atenció a víctimes en caps de setmana i en situacions multitudinàries, que sovint requereixen una resposta immediata i adaptada. En segon lloc, la coordinació inicial amb els cossos policials i la seva integració efectiva en l’organigrama del procés d’actuacions coordinades va representar un repte que actualment ja s’ha resolt. Addicionalment, s’ha detectat la necessitat de definir amb major precisió les situacions d’urgència i risc, així com de millorar la coordinació entre el Centre LGTBI de Barcelona i l’Observatori per atendre casos urgents que arriben sense cita prèvia, per la qual cosa és necessari revisar i protocol·litzar els circuits d’actuació. Finalment, s’ha plantejat la idoneïtat que el Centre LGTBI de Barcelona inclogui una línia d’atenció psicosocial específica per a l’LGTBI-fòbia, que complementi les ja existents per a persones trans i no binàries, i així evitar la sobrecàrrega de la resta de l’equip del recurs.

Per altra banda, en aquest moment de consolidació d’aquest espai de treball en xarxa, s’identifica la pertinència de reforçar la línia estratègica de prevenció i sensibilització, ampliar-la i generar un sistema d’avaluació que contempli indicadors de resultats que facilitin mesurar amb precessió el grau d’assoliment dels objectius plantejats.

Professional/tècnic referent: 

Montse Berdún Rodríguez mberdunr@bcn.cat

Documentació disponible: 

Les Bones Pràctiques Socials estàn emmarcades en el desplegament de les accions del pla de gestió del coneixement de l'Àrea de Drets socials.