Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

Les xifres demostren que la ciutat de Barcelona ha fet una aposta decidida, els darrers anys, per models d’habitatge més flexibles, eficients, democràtics i participatius, en paral·lel als models de construcció més tradicionals. I en aquest sentit, tant el cohabitatge com la construcció industrialitzada són dos models innovadors que reuneixen aquestes característiques i que ara, a partir del 16 de desembre, es poden conèixer en profunditat.

L’exposició es podrà trobar als baixos dels allotjaments APROP, situats al Carrer Irena Sendler, 22, a les Glòries, i es podran visitar cada divendres, a partir del dia 16, en horari de 9h a 14h i de 15h a 18h. L’accés a l’exposició és gratuït i no caldrà realitzar inscripció prèvia.

El cohabitatge, un model de vida comunitària

Un dels dos models d’habitatge exposats és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, o cohabitatge, que actualment ja compte amb 19 projectes en marxa a Barcelona, des que es fes realitat el primer, a La Borda, a finals del 2018. Projectes que ja suposen més de 400 habitatges, i la major part dels quals es construeixen sobre sòl municipal. 

A diferència dels habitatges convencionals, aquesta modalitat fomenta la vida comunitària i el suport mutu, amb habitatges que ajuden a combatre la soledat i l’individualisme. Sovint també tenen un impacte positiu en els barris, ja que destinen els locals comercials a iniciatives del barri, o els pisos socials a persones més vulnerables. A més, el finançament ètic marca un procés d’autopromoció que permet reduir el preu final i en què l’economia que es genera es reinverteix en economia social i solidària. Això, sumat al suport de l’administració, fa que es permeti rebaixar al voltant d’un 50% l’aportació inicial que fan els veïns.

Un concepte d’habitatge igualitari on la propietat és col·lectiva, fet que evita l’especulació i impossibilita la generació de plusvàlues o el lucre individual. De fet, les persones sòcies poden fer ús indefinit del seu habitatge i dels espais comunitaris, i en cas de deixar la cooperativa, recuperen l’aportació de capital inicial. 

Malgrat que a Catalunya és de recent implementació, hi ha països on aquesta pràctica té un ampli recorregut, com és el cas de Dinamarca i l’Uruguai, i més recentment de Suïssa i Alemanya.

Solucions industrialitzades per a l’emergència habitacional

Entre altres, l’exposició permet constatar l’aposta actual de l’Ajuntament de Barcelona per fer créixer el parc d’habitatge públic de la ciutat mitjançant solucions industrialitzades, que comporten un procés constructiu més eficient.

Una aposta que es tradueix, per exemple, en els 54 Allotjaments de Proximitat Provisional (APROP), fets a partir de contenidors marítims reutilitzats, i que acullen a persones en situació d’emergència habitacional. Però també s’aplica en les noves promocions d’habitatge públic permanent on, com a novetat, l’equip redactor (arquitecte) i l’empresa constructora treballen junts la proposta des de la fase inicial de redacció.

Així mateix, la part central de l’exposició està centrada a visualitzar els principals avantatges que ofereix aquest tipus de construcció respecte a d’una més convencional. La industrialitzada és més segura, en realitzar-se en tallers; més àgil en el temps, en estandarditzar-se el disseny i automatitzar-se la producció; més ecològica, en generar menys residus i emissions; i més col·laborativa, en incorporar als industrials des de l’inici del procés de disseny.

Conjuntament amb els avantatges, el visitant també podrà contemplar una maqueta que explica el procés constructiu d’un edifici aixecat a partir de mètodes industrialitzats, i que permet ressaltar els quatre objectius principals d’aquest model: la rapidesa d’execució, escurçant els terminis de construcció i entrega com a mínim en un 30%; la flexibilitat, en tant que admet diferents tipus de vida i convivència en el temps; la innovació i cooperació entre empreses locals, que generen, per exemple, l’aparició de nous sistemes estructurals com panells de fusta contralaminada i perfils d’alumini; i la sostenibilitat del procés constructiu, on només l’elecció de materials i sistemes més sostenibles redueix un 30% les emissions de CO2.

Un procés de construcció amb enorme futur, però, no exempt de millores i canvis, com demostra la part final de l’exposició, que posa èmfasi en la necessitat d’una relació més directa entre el projectista i els industrials per potenciar la cerca de solucions més innovadores.