Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

En aquesta entrevista, publicada originalment per m4Social, ens parla d'aquesta distinció europea, que va atorgar-se a la ciutat de Barcelona l'octubre del 2023, i què esperar-ne al seu tram final.

Què ha suposat per a Barcelona ser la Capital Europea de la Democràcia? Per què es va triar Barcelona?

El 2022 va arribar una convocatòria a la ciutat de Barcelona per presentar-se com a candidata a ser la primera Capital Europea de la Democràcia. Aquesta distinció és una iniciativa promoguda per The Innovation in Politics Institute (IPI), amb el suport del Consell d’Europa i de la Comissió Europea. La Capital Europea de la Democràcia (ECoD, per les seves sigles en anglès) és una iniciativa europea sense ànim de lucre que busca generar un marc de referència pública i un debat ciutadà al voltant de la democràcia i dels seus reptes actuals. Es tracta de fomentar la participació ciutadana, visibilitzar experiències d’èxit, i fer-ho en múltiples formats i a través de diverses disciplines, i exercir la voluntat de millorar les nostres democràcies, juntament amb la ciutadania, la societat civil, els representants polítics i les institucions.

Un jurat expert va seleccionar les tres finalistes: Braga (Portugal), Brussel·les (Bèlgica) i Barcelona (Espanya). Després, un jurat ciutadà format per més de 2.000 persones de tot el continent havia de seleccionar la que seria la primera Capital Europea de la Democràcia. L’elecció de Barcelona es va fer oficial a començaments de gener de 2023. Aquesta distinció és un reconeixement al compromís i a l’esforç de Barcelona per promoure una democràcia activa i inclusiva.

Entrem en el tram final d’aquesta capitalitat. Quin balanç en feu?

Encara no és temps de fer balanços, ja que queden moltes coses fins a la clausura. Ens trobem en el tram final del programa anual amb moltes activitats paral·leles. En voldria destacar un parell que crec que parlen bastant de la dimensió i qualitat d’activitats que s’han celebrat dins del marc de l’ECoD.

La primera és el Democracy Lab, un taller intensiu (del 17 al 19 de setembre d’enguany), organitzat juntament amb Nets4Dem, que reunirà al Canòdrom de Barcelona 60 tècnics/ques de governs locals i professionals de la democràcia de tota Europa per promoure i col·laborar en la resolució de problemes implementant pràctiques d’innovació democràtica en l’àmbit local. L’objectiu és desenvolupar idees que puguin empoderar la ciutadania dissenyant processos que els permetin participar en la presa de decisions, donant-los veu sobre els desafiaments que enfronten les diferents societats que componen els països i ciutats del continent europeu. L’altra activitat és la Biennal de Pensament (8 al 13 d’octubre). Sens dubte, un dels esdeveniments més influents de la ciutat i que aconsegueix una cosa preciosa que és portar debats i converses a les places de la ciutat.

Quins objectius us marcàveu? Els esteu assolint?

Per a nosaltres, era i continua sent molt important que l’ECoD sigui capaç de representar els desafiaments democràtics contemporanis. Per això, tot i que el premi va ser atorgat a la ciutat de Barcelona, vam veure indispensable incorporar una perspectiva metropolitana i així incloure una visió real, àmplia, complexa i integradora de la democràcia i la ciutat, amb els seus reptes i oportunitats més urgents. A partir d’aquí es va començar a pensar un programa conjunt amb la Direcció d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). Aquesta col·laboració ha ajudat a arribar a diferents racons i llocs i poder donar-los veu en el programa. Però, sobretot, ajudar a mirar una realitat molt més complexa, rica i que et dona una mesura real.

S’han establert aliances i col·laboracions amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). A més, s’ha configurat un Comitè Assessor per acompanyar i enriquir la visió sobre el programa anual i activitats relacionades. Aquest òrgan agrupa 22 institucions, agents rellevants i associacions: des de les principals institucions del Govern de Catalunya i de Barcelona fins a universitats, organismes i associacions, com el Síndic de Greuges, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) o el Consell de Ciutat.

Quines activitats han estat les més destacades? Què ens queda aquestes pròximes setmanes fins a l’octubre quan conclou la Capitalitat?

Ara com ara, dins del programa de l’ECoD Barcelona s’han celebrat 30 esdeveniments i s’estima que se’n celebrin una vintena més, tant de caràcter local com internacional, amb prop de 100 debats i unes 20.000 persones participants. És complex escollir les més destacades, ja que cadascuna ha tingut el seu impacte dins de les seves comunitats i ha estat pensada per a generar una reflexió capaç d’activar un canvi positiu. Dit això, i per la seva originalitat, crec que Truth, Lies and Democracy ha estat molt interessant. Es tractava d’una gamejam, és a dir, una trobada de desenvolupadors de videojocs per crear prototips de videojocs destinats a combatre les fake news i la desinformació que tant mal fa a les nostres democràcies.

Cal destacar, a més, els dos processos participatius que es van dur a terme durant la Capitalitat, dissenyats amb la voluntat de poder escalar i implementar-se en altres llocs:

• Volem Decidir!, una iniciativa pionera que busca fomentar la participació entre els nens, nenes i adolescents de 8 a 17 anys de Barcelona, interpel·lant-los amb una pregunta fonamental a la qual hauran de donar resposta: “Com volem els nois i noies participar en els assumptes de la ciutat?”. Els resultats han estat tan potents com commovedors: alguns dels temes que inquieten els infants de 8 a 11 anys són el bullying a l’escola, la pobresa i la desigualtat o el medi ambient i el planeta. Els adolescents de 12 a 17 estan més preocupats per les dificultats d’accés a l’habitatge, els problemes del sistema educatiu o el benestar emocional.
• L’Assemblea Metropolitana Manifesta, un procés ciutadà deliberatiu a escala metropolitana, format per 60 persones escollides per sorteig mitjançant inscripció prèvia, vinculat a la Biennal Nòmada Manifesta. L’Assemblea compta amb la participació de 12 ciutats de la regió metropolitana de Barcelona (Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa), i busca respondre a preguntes com: “Com podem crear espais a la regió metropolitana que impactin positivament en la cultura?”, “Com podem fer-ho mentre adoptem un estil de vida més respectuós amb el medi ambient?”.

Un cop acabada aquesta Capitalitat, què en queda a la ciutat?

Aquest és un altre punt interessant que estem treballant per poder transformar moltes de les aliances i els temes exposats en un llegat. És important que tot el talent i la voluntat per treballar per la democràcia no sigui un esdeveniment aïllat. Cal aprofitar tot aquest capital que hem ajudat a connectar i fer múscul. Però encara és massa aviat per explicar-ho.

*Entrevista publicada originalment per m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya