L'Eixample

Una mostra que ofereix una visió completa del passat, el present i el futur dels hivernacles i que inclou propostes de redefinició i transformació de l’entorn urbà en temps d’emergència Climàtica.

L’exposició, organitzada per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, va dirigida a tots els públics i és gratuïta.

Tota la informació gràfica està disponible en català, castellà, anglès i braille.

El pròxim 9 de juny, dins de les activitats de la Setmana de la Ciència, es farà una taula rodona amb diversos especialistes, sobre la producció alimentària i el canvi climàtic. Mentre duri l’exposició, es podrà visitar també lliurement l’edifici de l’Hivernacle en els horaris habituals.

Els hivernacles esdevenen veritables màquines climàtiques, reprodueixen el mateix procés natural que es dona a la Terra per retenir la calor, permeten l'entrada de llum solar i, alhora, eviten que s'escapi. Ara bé, si l'atmosfera manté l'escalfor gràcies als seus gasos, aquestes construccions ho fan per mitjà de les seves parets i cobertes de vidre.

Durant molt de temps, els hivernacles han estat purament llocs d’ostentació de plantes exòtiques. Ara bé, el pas dels anys han deixat un aprenentatge perquè a poc a poc puguin servir com a centres d’innovació i experimentació, integrant tecnologia i energies renovables per potenciar noves pràctiques agrícoles i oferir noves oportunitats per a la producció local d’aliments.

L’exposició “Màquina climàtica” parla de tres conceptes repartits en cadascuna de les tres sales de l'Hivernacle: passat, art i ciència i futur.

La sala Magnòlies convida a fer un recorregut per dues històries paral·leles, la història de l’Hivernacle de la Ciutadella i l’evolució dels hivernacles a escala global al llarg del temps. Sobre l’Hivernacle de la Ciutadella es repassa des dels projectes inicials de Josep Fontserè, l’Exposició Universal de 1888, les obres de rehabilitació i les activitats culturals de les quals ha estat seu l’equipament. Aquest recorregut va acompanyat de fotografies de diferents arxius municipals i també de l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes, de l’Arxiu de l’Institut Estudis Fotogràfics de Catalunya, l’hemeroteca de La Vanguardia i una mostra àmplia de fotografies de la darrera restauració, entre altres elements audiovisuals.

A la sala Central es proposa unir la ciència i l’art per parlar de l’emergència climàtica que afecta el present. De la mà del col·lectiu d’artistes Cube.bz i el músic Pol Clusella s’ha dissenyat una instal·lació lumínica i sonora que emet un senyal de llum vermella cap a la coberta vidrada de la nau central en llenguatge Morse: S.O.S.

L’ambient lumínic i sonor creat per la peça artística interpel·la directament als visitants, creant una sensació de desconfort, però que alhora és útil per desencadenar finalment l’acció del canvi.

En aquest espai es realitza també un repte de preguntes i respostes sobre l’efecte hivernacle i el canvi climàtic.

Per acabar, la sala Picasso està dedicada al futur dels hivernacles, com a aposta de moltes ciutats per a la promoció de l’alimentació sostenible, producció de proximitat, estalvi de transport i consum d’aigua baix en comparació amb l’agricultura tradicional. L’edifici de l’ICTA a la Universitat Autònoma, amb un hivernacle a la planta superior, és un dels exemples més destacats.

En aquesta sala també es podrà veure un hort vertical a escala real, concebut per l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), que fa reflexionar i imaginar noves solucions per als reptes de les ciutats del futur al visitant.